EL PREACORD DE LA VERGONYA
Esquerra anuncia a Madrid un preacord pels pressupostos de l’Estat amb el Govern del PSOE amb aquella vella excusa del mentrestant que cal gestionar abans no arribi el viatge a Itaca. Francament la vergonya aliena hauria de ser molt alta i fa gran aquella dita de cornut i pagar el beure.
Rufian ho ha revestit de millores per a la gent que es la seva preocupació principal i el màxim d’eines per la Generalitat. Diu que hi ha un mentrestant entre els teus fins i els somnis que cal gestionar i liderar i que això no els fa menys independentistes. Un acord amb moratòria de pagament fins el març del 2021 pels autònoms, la creació d’un comité bilateral per una reforma fiscal justa, una liquidació del deute existent de l’Estat des del 2005 amb beques i posar fi al control financer per part de l’Estat a la Generalitat de Catalunya, acabar amb el 155 de Montoro i gaudir de més eines per Catalunya. Per últim la rectificació del PSOE pel que fa a la prohibició dels desnonaments.
Tota una burla repetida a la societat que va votar el que va votar per una finalitat concreta, grandiosa segur que si, però no per la gestió del dia a dia i els problemes dels autònoms. Una finalitat votada a les nostres institucions amb majories parlamentàries repetides i en un referèndum sota les porres guanyat folgadament i posteriorment declarat al Parlament. Això era el seu fí, seguir fins al final. Desprès de 3 anys de repressió continuada veiem com desvirtuant completament l’original, segueixen els nostres representants a Madrid col·laborant del sistema, i no tant sols això col·laborant estretament amb els nostres botxins sense vergonya.
El de les 30 monedes de plata es un clar exemple del que s’han convertit, l’excusa del mentrestant etern no ès vàlida, ja que aquest no seria si haguessin arribat al final com era l’encàrrec, i donar suport al PSOE precisament validador i actor principal del 155 i la repressió amb aquest pressupost amb acords financers que tots sabem quan es tracta de Catalunya on van a parar alhora de fer-se realitat com el tema de les beques i sobretot donant valor a deixar que la Generalitat no tingui la tutela económica de l’Estat quan això no es un mèrit, tota la resta d’Autonomies ho tenen. No es pot donar valor extra al que hauria de ser una simple base normal. Fins aquí arriba la mesquinesa del moment i els nostres representants.
En definitiva una nova vergonya més, en aquest camí, on com dic la ciutadania hauria de valorar, exigir i poder revertir el proper febrer i no donar premi a uns partits que han perdut el nord, la dignitat i els bitllets per Itaca.
Per últim, un record per la gran Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista com es va definir ella mateixa. Una de les grans que tampoc podrà veure complert el seu somni.