ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL LLIGAM AMB L?ESTAT APUNT DE TRENCAR-SE

Sense categoria

La propera setmana el Tribunal Constitucional es reunirà per decidir segurament, desprès de gairebé quatre anys, es molt arriscat dir això, sobre l’estatutet, es a dir el pacte que esgrimeixen tots els partidaris de la via autonomista, i la submissió a l’estat per justificar-se, aquest pot saltar pels aires amb retallades molt importants, què afectaran el moll de l’os d’aquest text.  Aquesta verdadera bomba de rellotgeria pots significar l’últim escull per encarar l’estat propi sense complexos, i amb la directa posada.

El TC ha convocat pels dies 14 i 15 d’abril l’enèsim intent de liquidar el tema Estatut, què  segons les filtracions afectarà directament a la nostra definició de nació de preàmbul, dret i deure de conèixer el català, relació bilateral, blindatge de competències, sistema de finançament, i poder judicial entre altres coses.  Una bomba que començar a fer posicionar els partits en el Parlament, en base a una unió que no aconseguiran, ja què cap ofereix més solució que l’acatament i dret a la pataleta de la sentència, la primera part donat la defensa de l’ordre constitucional dels partits actuals en el Parlament, es una constatació que amb matisos no sorprendrà, però el dret a la pataleta de cara a la galeria, i davant unes eleccions properes pot anar en diferent grau, des de l’acatament, però defensa de la constitucionalitat de l’estatut, què ha expressat el President Montilla, ja em direu com es menja això, i aprofitant per dir que es català i catalanista i alhora espanyol i federalista, jo diria que aquest home te un problema greu de personalitat, a la no acceptació que va dir en Ridao per Esquerra, sense explicar com ho pensa a fer, un nou brindis al sol d’aquesta formació, o l’ambigüitat de CIU que com alternativa de govern no ofereix cap horitzó, què no sigui l’actual per Catalunya.

 

Per part del grup Acte de sobirania, ja ha convocat una manifestació espontània a la Plaça Sant Jaume per brindar per la independència, i la celebració de la desfeta de l’últim lligam amb l’estat espanyol, què ha trencat el pacte constitucional amb la col·laboració dels partits actuals, què no volen defensar-nos amb dignitat.  Per altra banda la coordinadora de les consultes estudiarà mitjançant la llei de consultes, la convocatòria d’un referèndum nacional sobre la independència, què enviaria a la mesa del Parlament per començar la recollida de signatures, suposo que si confien en Benach i companyia, què ja han negat dues vegades aquesta possibilitat, i no els tremolarà el pols per fer-ho per tercer cop, demostrant la seva hipocresia sobre la qüestió.

 

La prova del cotó de la dignitat catalana, sembla que esta a punt de produir-se, i ha agafat a contrapeu a tots els partits instal·lats al Parlament, què han permès sempre una rere l’altra totes les humiliacions al territori, des de les  culturals a les econòmiques, i de tot tipus,i ara veuran com la seva excusa perfecte per defensar aquest esperpent de relació, queda escapçat desprès de la validació del poble.  No espero res de PP i PSOE-C, què per raons lògiques acataran i defensaran les bondats del projecte espanyol, com no pot ser d’altra manera, però de CIU i Esquerra la seva submissió no te perdó, i segurament quedaran superats per les circumstàncies i per la societat, què com s’ha demostrat en el tema de les consultes no vol més demagògia barata, i si acció.

 

El brindis per l’últim lligam a l’Estat es una bona noticia per l’independentisme, i la proposta de referèndum per part de la Coordinadora, deixarà encara més en evidència els nostres representants, què més enllà d’alguna proclama, demostren dia a dia que nacionalment no volen avançar.

 

En definitiva, un impuls per la candidatura independentista, què ha de saber transmetre que la nostra aposta es el futur, i l’aposta continuista de la resta es un carreró sense sortida, què Catalunya no es mereix, ni es pot permetre.

  1.  Una pregunta, com és que poses tots aquests “que” amb accent, si no hi van?

      Bé, potser haurem de deixar de perdre el temps amb aquests jutges madrilenys i dedicar-nos més a pensar sobre com volem que sigui l’estat català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.