ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CINISME DE CHACON I PELEGRÍ

Sense categoria

Picabaralla dialèctica entre la ministra socialista Carme Chacon, i el conseller d’Unió Josep Maria Pelegrí, en un exercici de cinisme que sembla una presa de pel, la Chacon advertint del perill dels pactes entre populars i convergents que els considera ruïnosos per Catalunya, i el conseller contestant que expliqui quin model vol per la relació amb l’estat espanyol, quan tothom sap que defensen exactament el mateix, la submissió pels segles dels segles, i costi el que costi.

La ministra Chacon creu que aquest suport als pressupostos catalans tenen darrere un nou pacte del Majestic, i un acord per deixar a Albiol d’alcalde de Badalona, i alerta dels riscos que això suposa, ja que diu no nomes dona governs antisocials, sinó ruïnosos per Catalunya, esmentant les inversions fetes a l’època Aznar, i durant els governs de Zapatero, i ha criticat el nou alcalde badaloní popular que ha arribat al càrrec atiant l’odi, i amb el suport de CIU, i ha reblat que la federació oblida la nació catalana, l’himne i la bandera quan pot pactar amb els populars, i ho ha titllat de vergonyós. Per la seva banda el conseller Pelegrí, li ha dit que es preocupi menys dels pactes, i més de Catalunya, amb exemples com les votacions dels seus 25 diputats a Madrid, i la seva alegria fa un any per la sentencia de l’Estatut per part del TC, i que rebutja aquest discurs de la por, i demana que la ministra quan deixi de ser-ho, haurà de venir a Catalunya i explicar el seu model de relació amb l’Estat.

Realment la ministra sembla que no evoluciona, i no ha entès o no vol entendre el missatge que ha donat la població al seu partit amb la davallada soferta, critica els pactes amb els populars amb la por de sempre, quan realment els que fan por son ells, i la seva defensa com hem comprovat aquesta setmana, votant en contra de la nostra llengua, i dels deutes amb Catalunya sense vergonya, per cert al costat del Partit Popular, i com sempre contra els nostres interessos, com es pot permetre donar lliçons aquesta autèntica hooligan contra Catalunya, que va mostrar la seva alegria per la defunció definitiva de l’Estatut català a mans del TC, tot hi sabent que condemnava al territori català a no poder desenvolupar el seu potencial com a societat, tot i que de ben segur això poc li importa, el seu partit es el PSOE, i més enllà d’això per ella es pura anècdota, parla de possibilitar a Albiol l’alcaldia badalonina amb un discurs de l’odi, jo li diria que va ser el candidat més votat, i que per discurs d’odi a Catalunya ja tenim el seu partit, negant sistemàticament  la nostra llengua, cultura, identitat, i espoliant a consciencia la nostra economia, perjudicant el nostre desenvolupament amb accions, que per exemple impedeixen el corredor del mediterrani o la gestió del prat, i que mai han complert amb les inversions que marquen a l’Estatut, cosa que per llei seria la seva obligació, i fins hi tot titllant de perversió una pregunta a la ciutadania tant clara com si vol ser un estat independent, que es veu que en el seu catàleg democràtic no hi figura. Parla de l’oblit d’himne, bandera i la nació al pactar amb el PP, crec que son tres coses que ella i el seu partit li importen ben poc, i sempre han intentat amagar, recordo el tema de les consultes i els pals a les rodes, o fins hi tot les columnes de Barcelona, on van impedir el text original que reflectia millor la nostra identitat i la historia.  Veritablement la nostra ruïna han estat ells, i les quotes de poder que han ocupat  en llocs determinants durant més de 30 anys, i que per sort per higiene ara s’han obert les finestres. La resposta del conseller demanant que expliqui el model de relació fa riure per no plorar, ja que el seu model ja sabem que es la submissió pel segles dels segles, les retallades, i viure molt per sota del nivell que podríem viure per validar un espoli escandalós, alhora sabent que es un ciutadà de segona en un estat que no ens vol, i que ja va demostrar amb l’anècdota de la promoció dels nostres vins, i la seva rapida sortida a demanar perdó.

En definitiva una picabaralla del cinisme i de dos personatges que no volen que aquesta societat decideixi que vol ser de gran, i que accepten de bon grat el paper que ens ha tocat fer en aquest llast que arrosseguem, anomenat Espanya.

 

 

 

 

  1. Fa anys que sento llàstima per la Sra. Chacón. Clar  que no és la llàstima que pots sentir en veure a  una persona maltractada. No és aixó , és una llàstima diferent.  La Sra. Chacón , és el que diuen els castissos, -“sirve igual para un roto como para un descosido” , – és l’ìnvent del PSC-PSOE , però com tots els invents/experiments, “s’han de fer a casa i amb gaseosa”. Ara bé , segurament es una bona noia ,  sap fer tots els papers de l’auca ,  és disciplinada , i  no més xarra quan li toca.  A la seva manera, ha fet contents a una part del corporativisme femení. En definitiva , la Sra. Chacón , haurà ocupat un espai polític que no calia ocupar,  generant  una despesa totalment prescindible. 
    Salut,  Magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.