ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CAS DE MARC BELZUNCES SEGUEIX POSANT AL DESCOBERT LA MESQUINESA ESPANYOLA

General

Com recordareu, en Marc Belzunces, va ser cridat per ser membre de la mesa electoral en les ultimes eleccions espanyoles, i per simple coherència personal per ser català i independentista, va decidir objectar i no presentar-s’hi, al·legant objecció de consciència a Espanya, cosa que va provocar un procés penal en contra seva, acusant-lo de delicte electoral, pel qual se’l jutjarà el proper any.

Els problemes per ell no han acabat aquí, ja que tot hi que la tramitació no es d’una gran complexitat, els diversos jutjats que han intervingut, han obviat no només la petició d’ell perquè la documentació sigui en català, sinó les normatives que contemplen aquesta possibilitat. Així doncs els diversos jutjats i l’audiència nacional, no han volgut reconèixer aquest dret lingüístic d’en Marc a tenir tota la documentació en la seva llengua, i per la resposta es considerada una llengua de segona categoria, ja que accepten lliurar els documents en català, un cop feta la corresponent traducció de les resolucions que es dictin per la causa. Contradiu l’article 33 de l’Estatut que preveu l’acceptació del català a la justícia espanyola, i una recent resolució del Tribunal superior de justícia de Catalunya, què donava la raó a un advocat per presentar un recurs en llengua catalana i sense traducció.

Aquest cas, com d’altres son una prova més del que consideren que es la llengua catalana per l’Estat espanyol, una simple llengua de segona categoria, on segurament el TC ho avalarà, ja què el dret i el deure del català en el text tal com contempla el castellà, serà eliminat per nomes el dret tal com es ara, i així seguir en la segona divisió de les llengües de l’estat. Aquests problemes d’en Marc també son un exemple del paper mullat que significa l’estatut, ja que amb total impunitat la justícia en aquest cas s’atorga la potestat de passar per damunt,  i obviar el seu contingut amb la negativa  a la llibertat individual de cada ciutadà, ha estar ates amb la seva llengua.

Es una mostra clara del racisme lingüístic què hem de suportar per formar part de l’estat espanyol, on qualsevol avenç, per poc que sigui, desperta tots els dimonis contra aquesta llengua mil·lenària, com en la nova llei del cinema, on la traducció meitat i meitat amb el castellà, tampoc es acceptada, i s’ofereix per part de les “majors” un trist percentatge anecdòtic amb mil i una excuses per no normalitzar la situació, i que teòricament havien de trobar suport amb un estudi recent encarregat per elles, però amb la sorpresa que els resultats van en la direcció favorable al català, i no suposarien cap pèrdua econòmica, i si un anhel de la ciutadania que es veuria acomplert.

En definitiva, la llengua catalana no gaudirà d’un nivell similar a la resta de llengües oficials del món, sinó te un estat propi que la protegeixi, i doni la corresponent sortida en tots els àmbits com una llengua normal, qualsevol altre intent topa amb la intransigència espanyola com en el cas d’en Marc, al qual desitjo tota la sort per aquest esperpent de judici, què ha d’afrontar amb un estat de tant baix nivell democràtic.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.