ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DESAFECCIÓ O INDEPENDÈNCIA: PRESENT O FUTUR

General

Aquests dies veiem com es desenvolupen dos projectes totalment oposats, en un costa els nostres partits sembla que donat els escàndols financers descoberts, han de donar l’impressió que els preocupa, i parlen sobre la reforma d’una llei electoral d’un sistema que se’ls podreix a les mans, per altra banda ahir es va presentar al Parlament europeu la campanya “I’m Catalan I love freedom”, reivindicant que Catalunya sigui el proper estat d’Europa, i explicant que el celebrat aniversari de la caiguda del mur de Berlín no es l’últim obstacle per a la llibertat d’Europa.

El President Montilla ha donat ordres al partit socialista per canviar d’opinió, i ara impulsar un canvi, be de fet una llei electoral, ja que no en tenim cap, i amb urgència per apaivagar el descrèdit que acumulen. Es mostra contrari a les llistes obertes, adduint que ja persones amb altres mèrits com una repercussió mediàtica o interessos d’algun lobby, què podrien obtenir un escó. Dins mateix del seu partit ja contradiccions, i parlen del sistema alemany amb una doble votació, amb un representant per territori i un de les llistes de cada partit a nivell nacional, i on CIU i PSOE-C no es posen d’acord amb la dimensió d’aquests territoris, i el percentatge d’un i l’altre què podria afavorir l’àrea metropolitana, o be el conjunt del territori.

 

Realment la mediocritat fa vergonya, ja que l’excusa de les llistes obertes per la por que persones  amb altres interessos accedeixin a l’escó parlamentari, es exactament el que passa ara, què les llistes son en funció dels interessos de la cúpula dirigent de cada partit, i on altres persones amb més mèrits professionals, però deslligats de l’entorn de la direcció, es queden sense possibilitats,  i on en una llista de noms, el ciutadà no pot destriar els que vertaderament vol votar per la seva capacitat o liderat, i apartar aquests vividors de la política que no se’ls coneix ofici ni benefici, més que la mamella pública. Respecte la segona discussió, arribem al moll de l’os de la desafecció ciutadana, no es mira el sistema mes higiènic, democràtic i just, sinó les repercussions en forma de representants de cada formació, i en funció d’això fan les seves propostes, i desprès pretenen disfressar-ho tot amb un tel de puresa i regeneració democràtica totalment falsa.

 

En un altre àmbit, continua creixent el nombre de municipis que veuen aprovades les seves mocions, i què amb una primera tongada de més de 100 poblacions votaran per l’estat propi, i on Girona com a capital acaba d’unir-se al grup amb un procés imparable, què avui es complementa amb la campanya ”I’m catalan I love freedom” a Brussel·les per reivindicar l’estat propi, i denunciar el genocidi cultural que han patit els catalans, i el racisme espanyol comparable els tibetans, Kurds o armenis, amb una data escollida simbòlicament, per la signatura de la pau en la primera guerra mundial que va donar pas a tot un grapat d’estats nous, i on Catalunya simplement vol exercir el seu dret a escollir la llibertat, ara vexada per un estat amb uns dèficits democràtics què cal denunciar, amb l’exemple de la impossibilitat d’anul·lar totes les penes de mort i presó de la dictadura, com la del President Companys, i on el silenci s’ha imposat a cop d’un tractat constitucional amb greus mancances democràtiques, i fet a mida pels hereus de la dictadura, i per mantenir les nacions com Catalunya sota vigilància permanent.

 

En definitiva es la foscor o la llum, i Catalunya no es pot permetre el luxe d’esperar més, i ha de decidir que vol ser quan sigui gran, sense esperar que hi hagi tercers que decideixin per nosaltres, com diu la campanya I’m catalan I love freedom.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.