ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CINEMA I ESPORT VOLEN TREURE EL CAP

General

Aquests últims dies tenim dos casos clars de com funcionen les regles a l’estat espanyol per eliminar qualsevol diferència, per una banda en Joel Joan com a President de la recent creada Acadèmia de cinema català, ha viatjat a Los Angeles per demanar la participació de les pel·lícules en la nostra llengua en la secció dels Oscars de llengua no anglesa amb normalitat, i al mateix temps aquest cap de setmana a Coma-ruga s’organitza un torneig de futvoley, on un combinat representant Espanya i un a Catalunya, reconeguda oficialment, s’enfrontaran a pesar de les amenaces de les autoritats esportives espanyoles.

 

En el primer cas les gestions realitzades per Joel Joan, han fet posar en guàrdia el nacionalisme ranci espanyol, i els seus col·laboradors catalans, menyspreant el cinema català com gairebé inexistent, quan la realitat es que cada any produïm tantes obres com per exemple Suècia, amb la diferència que ells son un estat i nosaltres una simple colònia, i a més amb un estat que rebutja frontalment la versió en català, i odia profundament qualsevol canvi idiomàtic que no sigui el castellà, i encara més si be de Catalunya. Un d’aquests col·laboradors que em referia es el senyor Ignasi Guardans, director de l’institut de cinematografia espanyol, quan ens vol fer caure amb la trampa de que els films que van a Hollywood els tria l’acadèmia i no l’estat, però amaga el prejudici contra la llengua catalana, què fa inviable que una pel·lícula catalana representi aquesta institució, i ja se sap el que representaria poder participar en la festa del cinema mundial amb veu pròpia, i mostrant el món que hi ha una llengua que ens fa especials com a comunitat, cosa que evidentment vol evitar l’estat.

 

Ara depèn de la resposta americana, ja que en principi s’ha de participar en unes olimpíades per participar-hi, però hi ha excepcions com Palestina o Taiwan, i aquí es on entrem nosaltres, ja què confiar amb l’acadèmia espanyola per aquesta qüestió es un impossible, cosa  que molt be sap en Joel, que simplement per expressar el seu independentisme no es contractat en molts cercles oficials, on està molt mal vist aquest gest de dignitat que l’honora.

 

Per altra banda el malson de les Espanyes de veure una confrontació Espanya contra Catalunya en qualsevol esport, sembla que serà una realitat amb un torneig internacional de futvoley, on Catalunya reconeguda oficialment de ple dret, s’enfrontarà entre d’altres a un combinat representant d’Espanya que encara no te federació pròpia en aquest nou esport.  La noticia ha estat la carta amenaçadora als organitzadors del torneig de part de les autoritats esportives de l’estat, dient que cauran en una il·legalitat si es dur a terme aquest fet, i amb la intenció de evitar l’enfrontament.

 

Son dos cares de la mateixa moneda, l’obsessió malaltissa espanyola per no deixar veure al món que la realitat catalana existeix amb una identitat diferenciada, i en contra de moltes democràcies avançades que no s’oposen per exemple a les seleccions esportives pròpies, en el fons saben que aquest enfrontament al terreny de joc amb l’estat propi sota el braç serà inevitable, i la normalitat el farà veure com un més, tanmateix en el cinema  personatges com en Guardans hauran de veure com les obres es normalitzaran, i mostraran la manera de fer d’aquest territori amb total normalitat, tot això com sabem nomes serà possible amb el nostre estat, mai si necessitem el permís espanyol, què evidentment sempre serà denegat.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.