ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAS PRETORIA: ESCARNI A CATALUNYA?

Sense categoria

El magistrat de l’Audiència Nacional, i jutge estrella com se l’anomena Baltasar Garzon, ha culminat l’operació Pretoria amb la detenció  de l’alcalde de Santa Coloma el socialista Bertomeu Muñoz, junt amb altres càrrecs del partit, i dos històrics membres del govern de  CIU en l’època Pujol, com son Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, i ha dictat presó incondicional per tots ells, amb unes formes que han anat molt més enllà del que s’espera en un estat democràtic.

Es bastant fort, per dir-ho d’alguna manera veure la Guàrdia Civil entrar en un Ajuntament català per efectuar detencions i buscar proves, incomunicar els presumptes delinqüents, i amb un autobús amb compartiments individuals enviar-los a la capital del regne, per tot seguit mostrar les imatges dels detinguts emmanillats, i recollint amb una bossa de brossa les seves coses per dirigir-se a declarar davant el jutge, i ser traslladats a la presó.

Aquest tracte indigne, i amb un acarnissament de cara a la galeria amb persones de mes de 70 anys com els ex càrrecs convergents, i per tant sense cap perill de fugida, han rebut un tracte igual que si es tractes del pitjor assassí en sèrie , tot hi els delictes que se’ls imputa al aprofitar-se del seus càrrecs públics per enriquir-se, de cap manera es poden tractar igual que els delictes de sang, ja que aquestes imatges donen la visió de les institucions, i sector que representen de molt baixa qualitat.

Convergència ja ha suspès aquests dos militants, argumentant que fa molts anys que no ocupaven cap càrrec de responsabilitat, i què la possible estafa es en els seus àmbits privats.  Al mateix temps PSOE-C planejava expulsar els seus militants imputats, amb punts foscos sense estirar com una possible relació de Manuela de Madre en els fets de Santa Coloma.

Aquests fets generaran encara més desafecció política a la ciutadania,  i a part de la condemna a aquestes persones, si al final han abusat dels seus càrrecs pel seu benefici personal, crec que això succeeix a tot el món, i forma part de la condició humana, i on en un gran cistell sempre hi pot haver una poma podrida, potser el problema no es aquest, sinó el cistell en si, o sigui el sistema democràtic, què ens hem dotat amb un control absolut sobre les coses, moltes comissions, organismes, assessors, que finalment no serveixen per a res, apart de col·locar les persones de confiança dels partits de torn. Es dona el cas en el recent escàndol al Palau de la Musica, què ja hi havia informes advertint possibles irregularitats feia alguns anys, però van ser passats per alt, ja que la majoria de partits en sortien beneficiats de les subvencions d’en Millet, i això era davant l’ètica més elemental.

El cas Pretoria també ha posat el descobert a mode d’advertència el tracte colonial que dispensa l’estat a Catalunya, ja no tant sols no fan cas a la llei orgànica fonamental en aquests moments catalana anomenada Estatut, i deixant-la en paper mullat, sinó que es demostra qui te la força per entrar a les institucions, la Guàrdia Civil, i es trasllada als detinguts a la capital del regne, cosa força il·lògica, si tots son d’un territori determinat, seria més lògic el trasllat del jutge per prendre declaració, i  finalment s’escenifica davant les càmeres el tracte vexatori davant la institució judicial, què com tots sabem es hereva dels tribunals d’ordre públic del  franquisme, i què ja ha ensenyat les seves cartes en casos com els d’Eric Bertran, la revista el Jueves o el cas Egunkaria entre d’altres.

En definitiva Catalunya amb 30 anys, no ha procurat crear una administració genuïna, i vertaderament moderna i democràtica, ja què els mandataris que han anat desfilant per la Generalitat mai han cregut en un territori separat mentalment de l’Espanya postfranquista, i els seus tics antidemocràtics.

 

 

 

 

  1. O sigui, que si els lladres són persones significades del catalanisme el problema és que els detingui la Guardia Civil y ja estem amb el record del Franco i tota aquesta vaina…

    Però quines ruqueries per desviar l’atenció del que compta! Aquí el problema no és que la detenció per part de la Guardia Civil constitueixi una afronta y una humiliació a Catalunya. La veritable vergonya i humiliació per Catalunya, es a dir, per els catalans que sempre hi ha algú que confon Catalunya amb altres coses, el problema, és que ens roben i que no els han detingut abans els que haurien d’haver-los detingut i prevenir que actuessin: els nostres governants i els propis partits polítics amb els que tots aquestos casos tenen vincles que pot ser mai sortiran a la llum plenament, com no es va esclarir lo del 3% del president Maragall.

    I si no hi hagués vingut al Guardia Civil a detenir-los, tant de bo hagués vingut la Europol i si no la Interpol i si no la policia de la Galaxia, però els lladres i els corruptes a la presó i si us plau que ens tornin els diners públics que hi molt català parat i gent amb necessitats.


    I si en el futur no volem empassar-nos la vergonya de que els de més enllà ens facin la feina, el primer pas és d’exigir TOTS els comptes i responsabilitats polítiques i penals als nostres governants d’aquí i canviar els que tinguin ni tan sols sospites fundades d’haver estat ni que tan sols sigui “benevolents” amb aquestes “pràctiques” pròpies del sistema… corrupte i pestilent que ens envolta.

    Si llegiu les últimes pàgines d’aquest informe el·laborat per la Sindicatura de Comptes sobre l’exercici 2000 del Consorci del Palau de la Música Catalana. Veureu que la Sindicatura de Comptes va fet el seu treball tècnic. A la pàgina 32, llegiu amb quina barra es despatxa el lladre Millet:

    Prenc nota de les observacions realitzades i les solventarem el més aviat possible. No obstant això, ja us puc avançar que algunes d’elles, en aquests moments, ja estan realitzades.

    Aprofito l’avinentesa per expressar el meu agraïment pels consells que ens doneu que, sens dubte, revertiran en una millor gestió per part d’aquest Consorci.

    http://www.sindicatura.org/reportssearcher/download/20_02_ca.pdf


    Això solament es fa quan un està totalment convençut de què qui ha de demanar explicacions i responsabilitats i, si les irregularitats que s’assenyalen en l’informe no s’esclareixen, investigar i denunciar està en connivència amb la malversació dels fons.

    Qui ha de demanar explicacions davant un informe com aquest?

         El Parlament de Catalunya

    que si cal ha d’obrir una comissió d’investigació i, si cal, denunciar


    I perquè no ho ha fet? S’ha de ser molt beneit per no tenir clar la resposta:
    els partits estan pringats perquè es repartien el botí amb el lladre a través de fundacions i finançament irregular i són una peça imprescindible en el robatori. Lladres també.


    No és per res, però preferiria que als lladres els mantinguessin allunyats de les meves butxaques la guàrdia urbana del meu barri, però si els polítics del Consell Municipal de Districte estan pringats amb els lladres, si us plaus que vingui algú altre de fora a detenir als lladres i que no triguin tant que la factura ha pujat moltísim. I qui tregui la senyera per cobrir vergonyes és que té algunes que cobrir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.