ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

AVUI TOCA FER UN ACTE DE SOBIRANIA

General

Avui es el dia perquè a les 17 hores a l’Arc del Triomf de Barcelona ens reunim el que estem farts de tanta incoherència, irresponsabilitat, submissió i claudicació dels nostres partits polítics, i exigim d’una vegada per totes respostes als nostres anhels de llibertat i pura democràcia.  Es una bona oportunitat per demostra que si sumem, guanyem.

Diverses plataformes donaran suport a la iniciativa, com Sobirania i Progrés, la Plataforma pel dret a decidir, Sobirania i Justícia o Deumil.cat, però els vertaders protagonistes ha de ser tota la societat civil què vol sortir d’aquest atzucac on ens trobem, i què el seu grau de desafecció ha arribat al límit suportable, i què creuen com diu el mateix acte de sobirania, que la via autonòmica no duu enlloc, i ha arribat al final, i nomes pot comportar la nostra desaparició com a poble, arribats en aquest punt cal exigir els nostres representants una reacció per acabar amb aquesta situació.

Primer es va enterrar simbòlicament l’Estatut el passat 11 de juny, i ara es busca la resposta dels parlamentaris per acabar amb aquest espiral d’autodestrucció que sembla no tenir fi, i què dia rere dia es va refermant.

Aquesta setmana hem tingut alguns exemples, com l’abstenció a Madrid dels diputats de CIU i ICV que ha possibilitat superes el primer tràmit parlamentari els pressupostos del 2010 presentats pel PSOE, i que tot hi la seva situació precària tant sols te que esperar quin grup català claudicarà, apart dels 25 socialistes catalans, claudicadors professionals, per fer prevaldre les seves iniciatives.

També les declaracions del Conseller Saura demanant respecte a l’Estatut, quan ell mateix es el primer que ha pactat prorrogues estúpides en el pacte del finançament, i que s’han incomplert com paper mullat, i ha comprovat que tres anys desprès cap traspàs s’ha fet efectiu, però la seva dignitat inexistent el permet seguir insistint.

Aquests dos exemples, i molts d’altres ens porten a la reflexió que ells no estan disposats a fer cap acte de sobirania, vers al contrari, seguir la genuflexió permanent davant l’Estat, i esmerçant el seu temps en buscar justificacions creïbles pels seus cada cop mes escassos votants, i ara la societat civil ha de dir prou, i preguntar si estan al nostre costat o democràticament els haurem de substituir per la seva pròpia vergonya si es que encara els en queda.

Ens veiem a Barcelona i no ens faran callar.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.