ADOLFO SUAREZ: EL CINISME TORNA A RESORGIR
Amb la mort del primer president espanyol desprès de la tant lloada transició. Un model amb tantes ombres i foscor que pot ser qualsevol cosa menys exemple de res. Per Catalunya va suposar una anestèsia col·lectiva que ha durat fins ara. Aquella oficialitat “del café para todos” que tant de mal ens ha fet, i un personatge franquista, que com molts van acabar sent amb un altre jaqueta herois de la democràcia, com deia abans tot un exemple del que no es pot tornar a repetir.
El govern espanyol prepara una gran cerimònia i mil homenatges com acostuma a passar en aquests casos i vendre el discurs de la unitat espanyola, lloant aquest pilotatge cap a la meravellosa democràcia espanyola fet per Adolfo Suarez. Cal dir que amb la frase aquella “no es podia fer d’un altra manera” alguns netegen les seves consciències brutes d’una transició que fonamentalment va servir per renovar el franquisme amb una suposada democràcia, reciclar algunes de les cares que mai podien representar al poble per res, i oblidar tots els crims i aberracions d’un periode terrible, amb l’oblit de les víctimes per bandera.
La legalització del partit comunista va ser un preu que van haver de pagar per posar un tel de realisme a una ficció que encara en molts àmbits segueix ben viu, i curiosament en el territori català, l’última formació que va guanyar unes eleccions, ERC no ho va ser, i no es va poder presentar a les primeres eleccions amb el retorn de Tarradellas que tot sigui dit i suaument no va ajudar gaire a canviar aquesta parodia. Es va renunciar al republicanisme, sistema acabat per la força de les armes feixistes i que no tant sols no va ser re establert, sinò que es va imposar una monarquia amb un monarca posat a dit pel dictador “todo atado y bien atado”.
En Suarez, ben relacionat amb la Falange, va ser Ministro General del Movimiento, i amb aquest currículum, ningú amb una mica de sentit comú es pot creure un canvi d’ideals tant gran per defensar una democràcia normal. Aquest es l’heroi que ens volen vendre. Va legitimar un règim sorgit de la transició amb una constitució rodejada de membres del règim del terror i que com ara veiem no era res més que una presó per Catalunya sense reconèixer el seu dret elemental a decidir com a nació.
Va dimitir de President del Govern espanyol i dels seus càrrecs a UCD, un conglomerat de partits amb conversos falangistes a les seves files, sembla ser per pressions dels militars pel triomf de les esquerres en les municipals, i així es va acabar la seva carrera, amb intent inclos d’un nou partit que ja no va reeixir.
En definitiva, llums i ombres, per un personatge que sorgit de la foscor feixista va començar aquesta democràcia de baixa qualitat que ara ens trobem amb tota la seva virulència.
Ara bé, no se li pot negar una valentia al fet de legalitzar al PCE (cosa que no li va fer gràcia al PSOE). I també la dignitat mostrada en l’assalt de la guardia civil i militar del 23F (no com altres, que es van portar d’una manera diferent… prenyades incloses).
I què, el PSOE i el PSC no sabien res del cop d’Estat?
ERC es va presentar dins una llista electoral juntament amb el PTE (no eren legals).
La qüalitat democratica és directament proporcional a la qüalitat cívica dels habitants. La gent ténim els representants i els polítics que ens mereixem.
Atentament
Ministro Secretario General del Movimiento, el partit únic franquista, amb Arias Navarro. Abans havia passat per tots els escalofons d’aquest partit.
La democràcia que ens va donar i la seva corresponent Consti són el planter de totes les vergonyes de la Marca Espanya: rei irresponsable, amnisties a gogo, corrupció supina, poder judicial sotmès als partits, etc. i representativitat nul.la de la gent.
Però sobre tot la creació de les autonomies, viver de despesa pública descontrolada, creades només per anular Catalunya i el País Basc són la gran porqueria d’aquesta democràcia espanyola.
Marxem aviat!