ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ACTE DE SOBIRANIA O DE CINISME

General

Aquesta es la sensació que vaig tenir quan plantats davant al Parlament junt amb uns pocs milers de persones, davant nostre deu diputats ens esperaven tal com sol·licitava l’Acte de Sobirania, per donar-nos respostes del perquè no l’exerceixen d’una vegada desprès de la constatació de la fi de la via estatutària, i la seva resposta  apart de respondre els crits de “Botiflers” que els envoltaven amb crits gratuïts d’independència, i signar el seu compromís una part d’ells, per tot seguit fer declaracions en la línia habitual ja esgotada, i fugir ràpidament amb la cua entre cames.

No era tant ingenu d’esperar que el mateix President Montilla ens esperes, ni el President del Parlament, què recordo una vegada més va votar no a la Iniciativa pel Referèndum d’Autodeterminació amb ordre clares del seu partit, cal recordar-ho per properes eleccions, ni cap conseller, ni fins hi tot una representació de la Mesa què es va atorgar poders de Tribunal Constitucional per tombar la Iniciativa abans esmentada.  Finalment 10 diputats, 2 de CIU: Josep Rull i Jordi Turrull i 8 d’Esquerra: Xavier Vendrell, Pere Aragones, Uriel Bertran, Carmel Modol, Miquel Carrillo, Anna Simó, Marina Llansana i Alfons Quera, complien el tràmit interpretant una obra teatral més què ja no es creïble, i fa temps què ho ha deixat de ser, i segurament per primer cop van rebre xiulets des d’una manifestació independentista, que ja en te prou de paraules buides, giragonses i fets inexistents.

 

Els dos diputats de CIU no van signar el manifest, ja què no volen crear expectatives que no es poden complir a curt termini. El típic missatge ambigu convergent que lliga molt amb el del seu President, Artur Mas, què l’altra dia ens deia que un referèndum ara empitjoraria les coses, i ahir ens deia que si falla el finançament i la sentencia del TC, Catalunya haurà d’iniciar un altra camí, evidentment jugant amb les paraules, per no dir la que tots sabem i mantenir aquest vull però no vull. Si aquesta es l’alternativa a la nul·la ambició nacional del tripartit anem arreglats.  El mateix de sempre, i tot i la cada vegada mes insistent pressió des de dins i des de fora, mantenint els mateixos paràmetres amb un discurs mes actualitzat.

 

Els vuit representants d’ERC, si que van signar, i això vist els fets del seu partit fins ara, es molt de cinisme. Més encara quan l’Anna Simó ens recorda les meravelles de la llei de consultes, què textualment diu ens permetrà fer els referèndums que vulguem amb una llei catalana impulsada pel seu grup. Caldria recordar-li les paraules del seu company Ausas, i el punt més brillant d’aquesta llei, què es que caldrà autorització de l’Estat per exercir qualsevol consulta, o sigui una llei que ja neix més morta que l’Estatut.  D’altra banda si signen per exercir un acte de sobirania, això es totalment contrari a la política portada pel seu partit, i concretament per la seva direcció que no en te cap intenció, i tant sols han servit d’acompanyants dels socialistes catalans en el govern, renunciant i acceptant el que ha fet falta.  Si el seu compromís es cert, demà mateix haurien de renunciar a la seva militància al partit que representen, i passar al grup mixt per defensar amb llibertat i coherència aquestes conviccions, però evidentment no ho faran, i seguiran actuant junt amb els seus companys de govern en contra de qualsevol canvi de situació de la nació catalana què pugui alterar els seus llocs de treball, com ja va demostrar la Mesa denegant per unanimitat la ILP.  No ens enganyareu més, si aneu de debò cal una demostració, per seguir fent aquesta opereta barata que fa temps representeu francament no cal.

 

Ara i cada cop més, aquests gestos de redempció ja no serveixen sinó van acompanyats de fets, i a les eleccions quedarà demostrat què cada cop més son paper mullat, que es traduiran en molts milers de vots menys a les urnes per les vostres candidatures.

 

Ara el que cal es agrupar tot l’independentisme en una sola direcció, i tenir una força que el pugui gestionar per donar l’impuls definitiu, i crec que ho aconseguirem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  1. Molt poc criteri i molt poca educació té qui va a reunir-se amb algú i l’increpa, l’insulta. Ah, que potser l’objectiu era aquest! Us pot agradar o no la postura d’Esquerra, però em sembla que qui va escridassar deu persones -deu diputats i diputades que van tenir el gest de rebre-us-, em mereix poc respecte, per molta raó que pugui tenir. Ells i elles, amb tota la incoherència política que vulguis, i la gent que va seguir la marxar i no els va escridassar són els qui em mereixen el respecte.

  2. Amb tot aquest rotllo  de la independencia esteu arribant amb un carreró sense sortida,sou quatre que us aneu potenciant els uns els altres i els politics i la societat van per un altre costat.
    A més a més cal ser coherents si  aquests mateixos vàren anar a brusselles a demanar-la, cal seguir per aquest camí, vull dir això cal pactar-ho amb Brussel.les i no amb madrit.
    Asseure’s amb Brussel.les i dir a veure nosaltres no acceptem estar dintre d’ Espanya però si dintre d’ Europa i demanar l’ entrada a la unió Europea, d’ associat o del que sigui, però no quedar encallats sempre amb aquest collons de concepte tant arcaïc de la independencia. 

  3. Albert, la veritable ILP només s’assolirà quan els partits independentistes siguin majoria al Parlament, llavors no caldrà consulta, només una declaració o acte de sobirania. Altra cosa és agitació la qual cosa no veig gens malament, ans al contrari. La ILP era una iniciativa que demostra que en el sistema espanyol, el que tenim, i des del meu punt de vista només hi ha un camí cap a la llibertat: aconseguir una majoria independentista al Parlament. Però per això no feia falta la ILP, ja ho sabíem.

    Actualment només tenim 21 diputats independentistes al Parlament, sobre 135. Si fas un exercici de realisme -que s’hauria de fer sovint-, com vols que el Parlament tiri endavant cap iniciativa cap a l’autodeterminació?

    Per cert, les persones independentistes que donem suport a ERC entenem que l’única manera de sortir de la ratera, democràticament, és amb les seves regles, sinó ja m’explicaràs com ho fem.

    Si per tu aquesta estratègia és un acte de cinisme, tu mateix. És la meva i em sembla que, alhora que criticable, també és respectable.

    Si per tu xiular i increpar els independentistes que pensen com jo és justificat doncs no sé com ens ho farem si ens insultem entre nosaltres. A part de fer un espectacle és una manera poc òptima de cercar la unitat sobiranista, amb tots els matisos existents.

    Endavant, salut i llibertat,

    Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.