LA PONENCIA CONVERGENT
Aquests dies es comencen a saber detalls de la ponència elaborada per Homs, Coromines, Borràs i Fandos pel congres de Convergència el proper juliol.
Des del punt de vista sobiranista, i dels que aspirem democràticament a decidir el nostre futur, el congres de Convergència es tant important com el d’ERC, ja que son en definitiva els dos partits què hauran de trobar en el dret a decidir el punt de confluència, i han de donar l’impuls definitiu per exercir-lo
Voldria destacar un punt on contempla les llistes separades entre CDC i UDC en els municipis on no hi hagi acord amb les llistes per les eleccions municipals, i que podria ser el principi d’una futura separació, què crec necessària per avançar en el tema nacional, i on es podrà comprovar el percentatge de vot d’una opció i d’un altra, en principi clarament favorable a CDC.
La novetat principal es un full de ruta cap al dret a decidir per primer cop en aquest partit, i on primer tímidament apunten les qüestions amb un gran consens a Catalunya, com el finançament o la gestió d’infraestructures (aeroports, trens….) amb consultes populars, però que no tenen límit mes enllà del que no tingui suport democràtic,
Per últim es vol arribar a un consens amb ERC i ICV per refundar el catalanisme com marca el projecte de casa gran.
Aquest salt d’ambició nacional, juntament amb els corrents interns cada cop mes nombrosos que aposten clarament per la independència com única sortida de l’atzucac autonòmic, i amb suports d’importants consellers nacionals del partit, fan què el canvi iniciat amb el projecte de casa gran pugui remar cap a la direcció de la creació d’un estat propi amb col·laboració amb els partits abans esmentats, i per damunt de l’eix esquerra-dreta.
Les properes eleccions al 2010, un possible govern entre aquestes forces s’hauria de pactar amb la condició indispensable de l’autodeterminació com a bandera, sinó tampoc tindria cap sentit mes enllà del poder.
Respecte el Pla B per la retallada de l’estatut, proposen una consulta a la població per acceptar-lo, crec què es una pregunta sense raó de ser, ja què el poble prèviament ja ha parlat, i la pregunta hauria de ser una semblant a Que donat la constatació de la fi de la via autonòmica, vull autoritzar al parlament a fer els passos necessaris per la creació d’un estat propi dins la Unió Europea.