ARRASATE: UNA ANOMALIA DEMOCRÀTICA

Ahir es va produir un fet greu en un suposat estat democràtic a l’ajuntament d’Arrasate, on la complicitat de PSE-PNB volia alterar la llibertat d’expressió.

En aquest poble del País Basc governat per ANV, ès va votar una moció de censura per exigir la dimissió dels regidors que no condemnen la violència, en referència al partit abans esmentat.

 

La moció va ser rebutjada amb els vots a favor de PSE i PNB, què van quedar en minoria. A la practica això es una vulneració mes de l’estat de dret per aïllar l’esquerra abertzale amb mètodes de caire dictatorial, aquesta vegada amb la col·laboració del partit nacionalista, on la tàctica política pot empastifar la imatge decidida del lehendakari a donar un pas endavant, se’ns dubte dins d’aquest grup ja una tendència mes moderada i pactista, i una mes sobiranista que moltes vegades es contradiuen.

 

Aquesta censura pel que no es diu, ratlla l’esquizofrènia política, ja que aquest estat amb successius governs com el de Zapatero, ha tingut la oportunitat d’acabar amb la xacra terrorista, però com altres cops quan s’ha intentat arribar al fons del conflicte que evidentment es polític, seguint l’exemple irlandès, el pas enrere de l’estat el fa còmplice de qualsevol acte criminal de la banda.

 

Tanmateix la definició de la condemna de la violència es molt ampla, ja que el tancament de diaris, la criminalització de dirigents polítics com Arnaldo Otegui i tota la cúpula de Batasuna, la llei de partits per no deixar presentar a determinats partits que volen saltar el sistema, la no condemna del franquisme del PP i la ridícula llei de la Memòria històrica del PSOE, l’espoli premeditat econòmicament i culturalment  de Catalunya, l’invenció d’una llengua com la valenciana per dividir la llengua catalana, el nul respecte als parlaments sobirans i una llarga llista de coses, son també violència permesa i sense mocions de censura pel mig.

 

Una vegada mes la poca qualitat democràtica de l’estat espanyol es fa notar amb força amb la permissivitat del ridícul estat de dret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*