EL PLA B

Els últims dies s’estan escoltant els plans davant la sentencia adversa del Tribunal Constitucional sobre l’estatut.

Un dels primers a badar boca ha estat el president de CIU Artur Mas, què ha expressat la seva idea de que el poble de Catalunya ha de tornar a vota en un Referèndum un text desnaturalitzat o retallat substancialment, si ho accepta o no, i que aquesta opinió ha de prevaler sobre el tribunal.

 

També ERC, en l’esborrany de la ponència del congres del mes de juny què hem conegut aborda el tema amb la necessitat d’una consulta, però nomes si es tomba l’estatut, en cas de ser retallat plantejaria una batalla jurídica punt per punt.

 

Dels altres partits no se’n sap les seves reaccions, i venen optimisme davant la resolució del recurs, sense contemplar cap pla alternatiu.

 

La realitat es que l’estatut, ja de per si molt retallat com cal recordar a tots els partits catalans, i a la ciutadania, segurament en major o menor mesura patirà una segona escapçada en les parts que mes puguin incomodar a l’estat, o se’ls hi donarà una nova interpretació amb el beneplàcit de l’interposador principal dels recursos, PP i la passivitat del PSOE.

 

Suposo que des de Madrid, ja conten que donat la mediocritat política catalana i el tacticisme establert, difícilment hi haurà resposta unitària davant aquest nou atemptat contra qualsevol principi mínimament democràtic, i sense comparació amb cap estat que se’n digui.

 

Fer un nou referèndum o plantejar batalla jurídica, crec que es una pèrdua de temps, i una fatiga a la població que esta cansada de tanta presa de pel i tanta passivitat catalana.

 

Hi ha una alternativa en qualsevol parlament seriós, que seria buscar una resposta unitària, i arribar a la conclusió que la via autonòmica ha arribat al seu límit, i els greuges constants què ofeguen aquesta terra en el seu desenvolupament no poden aguantar mes.

 

El dret a decidir una nova relació amb l’estat basada en la creació d’un estat propi, crec què es la sortida per aquest poble, amb la consulta a la societat, i poder aturar aquesta sagnia i limitacions de benestar pels seus ciutadans. Les direccions de CIU i ERC per damunt de la tàctica i la por haurien de pensar mes en el país, i fer aquest salt endavant abans no sigui tard.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*