CAMPANYA DE BAIXA QUALITAT

Voldria aprofitar aquestes quatre ratlles, per denunciar la baixa qualitat de les eleccions a l’estat espanyol per part de tots els partits.

Deixant de banda què unes eleccions on un debat electoral es venut com la gran meravella de la democràcia, i no com un fet normal, i que son un frau per la impossibilitat per llei de presentar-se els partits de l’esquerra abertzale, per culpa d’una llei dictatorial aplicada en uns tribunals hereus del franquisme com l’Audiència Nacional. i altres com la Falange i derivats sí.

 

Tanmateix, tant PP com PSOE amb unes propostes electoralistes com els 400 euros, o populistes d’aquesta Espanya que no vol canviar, com la defensa del castellà i la integritat territorial, davant la radicalització de Catalunya i el País Basc.  El missatge a Catalunya es clar, el de pagar, callar i contribuir a aquesta unitat universal com a ciutadans de segona, davant la gran megapolis de futur on totes les estructures radials de l’estat hi van a parar què es Madrid.

 

M’entres els partits catalans, amb un estatutet penjat d’un fil i sense traspassos aparents i incompliments flagrants d’aquesta llei, un finançament que guanyi qui guanyi no superarà res que les altres comunitats no puguin assumir, es dedicant a fer esforços per mobilitzar el seu electorat.

 

El PSC-PSOE, utilitza la tàctica de la por, advertint constantment del perill catastròfic de la victòria de Rajoy, i seguint amb les mentides de tota la legislatura Zapatero. Donant un optimisme sense cap fonament, i amb l’únic objectiu de controlar Catalunya i poder segui l’espoli amb tranquil·litat.

 

El PP, treu les essències feixistes que el caracteritzen, i no dubta a utilitzar temes com la llengua i el nacionalisme català , esclar, com a culpable de tots els problemes de la ciutadania amb un comportament semblant a Sèrbia amb Kosovo.

 

ICV, amb el seu afany de seguir el rastre del PSOE com el seu aliat preferent, i seguir insistint amb el federalisme utòpic que ja ningú creu.

 

CIU,  s’ha oblidat de la casa gran del catalanisme i amb un candidat com Duran s’allunya de qualsevol acostament al sobiranisme, i amb la seva ambigüitat característica pretén la fi del tripartit a traves de la seva influencia a Madrid, mes mediocritat i vergonya aliena es difícil de superar.

 

ERC, incideix amb la seva campanya en la Independència, però d’altra banda ha  de suportar el desgast pel tripartit a Catalunya, què no va precisament en aquesta direcció, i aquesta mania del mal menor del PSOE, on a traves de condicions pretén ser soci preferencial, en comptes de tancar aquesta porta per sempre i poder fer un discurs clar i sense condicionants.

 

En resum espero el dia 10 de març, per veure com afronten els reptes pendents en aquest any, els possibles canvis interns en cada partit i sobretot la reacció a la sentencia del Tribunal inquisidor, on una vegada mes la dignitat i les pors a fer un pas endavant posaran a prova la classe política catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*