PARLAMENT DE FIRETA

Una institució com la Generalitat, la representació de la sobirania popular, últimament s’ha degradat fins a límits insospitats.

Darrerament, i gracies als nostres magnífics representants polítics, que se’ns dubte, la majoria no estant a l’alçada de la institució que representant, han aconseguit convertir-la en una associació qualsevol, amb tots els respectes per qualsevol associació.

 

La primera humiliació va ser la tramitació de l’Estatut, aprovada per un 90 % dels parlamentaris i posteriorment ignorada, manipulada i finalment reconvertida en l’estatutet que tenim per un Parlament pel que s’ha vist de categoria superior, hem seguit amb una sèrie d’invasions de competències per part del govern central què amablement ens hem empassat, com la llei de dependència i altres sense cap signe de protesta i respecte pel parlament català. Per últim un fet molt greu per la qualitat democràtica ja prou deteriorada, que ès la moció aprovada sobre la modificació del traçat del TAV pel mig de Barcelona i la negativa immediata del govern a acatar-la, encara que sigui la seva posició contraria, ja se sap que quan un govern el formen mes d’un partit pot passar que alguna votació els criteris dels partits siguin diferents i es pugui perdre alguna votació.

En democràcia ès te que accepta,r i defensar la majoria del parlament, i no sentir els membres destacats del PSC rebutjant el tema i el silenci dels altres partits de govern demostrant la seva higiene democràtica.

 

Crec que la institució es mereix un major respecte  i molts estant demanant a crits la seva substitució per altres persones que tinguin clar la seva defensa i el que representa.

 

Tampoc ajuda la picabaralla Mas-Ridao, que aprofitant una sessió de control al President i davant la impunitat de la mesa es va aprofitar per atacar a fons al partit de  la oposició i provocar unes imatges agres de baralla dialèctica entre els dos partits d’obediència catalana, i que en teoria ens han de portar a saltar la paret de l’estat espanyol, tot amb el somriure complagut del president i el seu grup que una vegada mes veu com l’odi de les direccions dels dos partits porten aquesta baralla fratricida que nomes perjudica a Catalunya. Ja seria hora de que es poses una mica de seny i s’establissin ponts de diàleg oblidant el mal que s’han fet els dos partits pel be comú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*