EL MERCAT PSOE-PP

Arran de les ultimes promeses escoltades en la campanya de les eleccions generals a l’estat espanyol, se’ns dubte s’han convertit en un mercadeig indignant.

Sembla una competició, que 2 milions de llocs de treball, doncs jo 200000 mes, que 300000 places de llars d’infants, doncs jo 400000, així fins arribar a la devolució dels 400 euros expressada per Zapatero a cada contribuent, en total 5000 milions d’euros del superàvit públic per comprar els vots de la població. A Catalunya, crec que la mesura hauria de  suposar indignació, ja que amb aquests diners és podria eixugar part del dèficit anual, millorar les inversions en infraestructures esgotades per la falta d’aquestes, millorar el futur sistema de finançament i altres greuges comparatius soferts per la població catalana.  D’altra banda la mesura no en te res de progresista, ja que la política de xecs emprada pel president del govern espanyol amb un import igual per tothom, sense tenir en compte la renda de cada individu s’acosta als postulats mes dretans de l’imperi. Tanmateix i sense ruboritzar-se afirma que ha complert amb Catalunya i que tenim un gran estatut gracies al seu partit, un altre insult a la intel·ligència de la ciutadania, quan tothom sap el reguitzell de mentides d’aquest senyor al llarg de la legislatura: Retorn papers de Salamanca, arribada del TGV a Barcelona, desenvolupament de l’estatut, incompliment en l’apartat d’inversions etc.. Arribats a aquest punt ens preguntem quina diferencia hi ha entre el PP i el PSOE-PSC, la resposta es que en molts aspectes cap. Tots dos volen tancar el model territorial, tots dos defensant una llengua única, tots dos volen limitar l’autogovern del país, tots dos neguen el dret a l’autodeterminació, tots dos treuen redit electoral de l’anticatalanisme i tots dos s’uneixen amb lleis tan antidemocràtiques com la llei de partits , el pacte antiterrorista o la negació de publicar les balances fiscals. Cap dels dos farà variar la perspectiva respecte a Catalunya i seguiran tractant com a ciutadans de segona categoria aquesta part del territori.  Tanmateix la virulència amb Euskadi es major ja que ilegalitzant impunement qualsevol partit abertzale amb una total desnaturalització de la justícia. Davant d’això la resta de partits amb els ulls clucs intentaran treure les engrunes com sempre. Crec que un vot nul amb un bon missatge organitzat serviria per donar entendre el nostre desacord amb el sistema i la nostra voluntat cap al dret a decidir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*