LA DEMOCRÀCIA DE LA POR

Voldria constatar un fet que sembla ser no ha aixecat molta polseguera, però que em sembla molt clar, per entendre la democràcia a l’estat espanyol. 

La unió dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE en la negativa a la compareixença del ministre Rubalcaba per explicar els fets de les detencions i presumptes tortures als membres d’ETA Portu i Sarasola.  Els indicis son cada cop mes contradictoris amb la versió oficial, ja que els testimonis de la detenció no coincideixen ni amb l’hora del fet, ni amb el grau de resistència dels detinguts, d’altra banda la versió dels dos sospitosos es idèntica en l’explicació de les tortures rebudes, el lloc i el procediment emprat.  Moltes coincidències que deixen en entredit la versió policial de simple resistència per justificar sobretot les greus lesions dels detinguts. Els dos partits espanyols quan es tracta de tapar-se les vergonyes  i pasar full no dubten en fer front comú, per molt que això escandalitzi la Sra. Chacon.. Tanmateix aquest fet es molt greu i mès quan cada any diverses organitzacions internacionals de defensa dels drets humans denúncia tortures a l’estat espanyol.  Se’ns dubte els casos es multipliquen i des dels independentistes catalans abans de les olimpíades del 92 a Barcelona, la creació dels GAL amb cap responsabilitat política rellevant, múltiples detencions de membres de la banda terrorista ETA o d’altres casos de tortures psicològiques com el famós cas de l’Eric Bertran detingut i acusat pel gran delicte d’enviar uns emails per reclamar l’etiquetatge en la nostra llengua. Mentrestant l’estat espanyol fa la vista grossa i no dona la mínima importància a aquestes presumptes violacions dels drets fonamentals de qualsevol persona a l’empara del seu famós estat de dret i la seva justícia amb l’audiència nacional com abanderada. L’origen de tot aquest sistema es molt clar, el pas tant glorificat de una dictadura sagnant a una pretesa democràcia, en molts aspectes es una gran farsa, ja que al no depurar-se responsabilitats els botxins de la dictadura segueixen la seva vida normal al costat de les seves víctimes.  El sistema neix viciat des del principi i per això s’expliquen molts tics de la dictadura que segueixen amb tota normalitat.  Com es recordava fa uns dies un senyor amb les mans tacades de sang segueix com a president honorífic en un dels dos grans partits, m’entres jutges mediatics es preocupen d’altres dictadors mundials, aquí el silenci es total, com ho prova la llei de la memòria històrica, un insult a les víctimes del regim del terror. L’Estat espanyol no canvia amb els anys i el que es mes greu no vol canviar. Les mentalitats lliures que no defensen el sistema ho tenen difícil.  Crec que ningú ens ajudarà si nosaltres primer no encenem la flama i ens plantem per dir prou, i poder decidir sortir d’aquest parany guiat per aquest nacionalisme espanyol malaltís i aquesta xenofòbia contra la diferencia i Catalunya en particular. 

3 pensaments sobre “LA DEMOCRÀCIA DE LA POR

  1. Quanta raó hi ha en este post!!!

    Aquells que tenim clara la gran mentida de la transició espanyola no podem defallir en senyalar amb el dit i explicar una volta i una altra a tothom que açò no és el que volem. Açò no és cap democràcia seriosa ni moderna. Prou d’impunitats i que hi haja revisió històrica ja. Quan més es tarde en obrir els ulls i posar el comptador a zero més enquistada estarà la ferida.

    Democràcia i llibertat.

  2. I pobre d’aquell que pretenga denunciar-ho des la representació d’un partit politic doncs corre el perill de que l’il.legatitzen el partit al qual pertany. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*