DESORIENTACIÓ INDEPENDENTISTA
Últimament estan succeint uns fets que fomenten la desafecció independentista cap al partit que te en el seu ideari aquest objectiu, ERC.
Primer vaig sentir astorat com el seu cap de llista a les generals espanyoles, parlava de la seva aspiració de que el finançament el 2023, es a dir en quinze anys sigues igual que Euskadi. Es un fet contradictori ja que en teoria l’objectiu del 2014 ja haurà solucionat aquest problema amb un estat propi, si la societat ho vol. Ahir hi va haver la reunió per revisar i actualitzar el govern d’entesa, proposada per Esquerra per escenificar el 43% de vots de la Conferencia Nacional que hi van donar suport, la realitat però es una trobada sense contingut i de cara a la galeria, i on el resum seria crear unes comissions, què sembla estar de moda, i parlar del be que funciona aquest govern. Se’ns dubte un altre acte gratuït. Avui escoltem les conclusions de la reunió bilateral Estat-Generalitat, que podria passar a dir-se unilateral, perquè sembla que tots juguen a marejar la perdiu però sense cap avanç. Les rodalies no hi haura acord com a mínim fins desprès de les eleccions, i pel que fa a la resta de temes em fa vergonya fins i tot esmentar-los. El resultat es mes d’un any d’estatut, una llei orgànica que l’estat no vol complir (cas únic en un estat democràtic a Europa), i un altra part que segueix el joc de despropòsits sense oferir cap tipus de resistència. M’entres segueix sense fer-se una conferència, no per fer cap casa gran, sinó per explicar un full de ruta concret de com arribar al 2014 amb els deures fets i començar a recollir complicitats, recuperant aquell aire fresc d’abans del 2003 tant enterbolit en els darrers anys i captar tota aquesta desafecció en un projecte engrescador per la societat i per altres sectors polítics.