ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CARME

Una estranya sensació em va quedar al cos desprès de veure l’entrevista a Carme Forcadell dissabte al FAQS. Vaig veure un canvi absolut de la seva persona i una llum als ulls que la caracteritzava totalment apagada i preocupant.

He tingut el privilegi d’haver-la conegut i compartir algun acte i vivència amb ella, i crec que pels que vam començar al principi amb la creació de l’Assemblea era una llum que marcava el camí amb una personalitat i energia desbordant que encomanava, i sobretot un carisma guanyat a pols que va fer que amb 3 anys i acompanyada pels èxits de convocatòria fer canviar el paradigma d’uns partits ancorats amb l’autonomisme de sempre i obligats a seguir la societat catalana en busca de la independència del país. Tots recordem aquell “President, posi les urnes” que va ser la demostració que el poble havia agafat el timó i els seus representants sorpresos simplement podien seguir per no veure la seva vida comoda fins llavors totalment desbordada. De fet aquesta circumstància entenc hauria de ser la normal en qualsevol democràcia, el poble guiant i els representants del mateix materialitzant el camí, encara que tots sabem que no es així i Catalunya no es una excepció.

Tornant a la Carme, veure aquella espurna als ulls apagada em va produir tristesa, i escoltant les seves reflexions sobre el feminisme i el contrast amb el masclisme a les presons com la que semblava única lluita, acompanyat de la defensa del seu partit però amb arguments que no s’aguantaven massa, més enllà de les consignes del partit i la utilització en aquest de la seva figura per signar com a suport al candidat Pere Aragonès i justificant uns pressupostos espanyols que alhora que deia mai es compleixen defensava pactar-los entre d’altres contradiccions flagrants.

La presó ha fet el seu efecte en aquest cas amb tota la virulència, i ha apagat una de les animes del procés cap a l’alliberament nacional. De fet la seva injusta presó com totes, però en el seu cas doble, per no haver comés cap delicte i per ser tractada diferent que la resta de Mesa que presidia, dona a entendre que la seva condemna es simplement per haver estat Presidenta de l’ANC i ser en bona part responsable de l’inici de la Revolució catalana, i ara a les portes de la revocació del tercer grau entenc que ha de provocar una frustració total a la que sumem com han seguit els partits catalans, el seu semi abandonament i utilització dels mateixos.

En definitiva, trist però donant tots els ànims del món aquesta gran dona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.