ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VERGONYA UNILATERAL

Aquest cap de setmana hem sabut la sentència contra l’Adrian Sas pels fets de les manifestacions del primer aniversari del Referèndum del dia 1 d’octubre davant el Parlament. Una condemna de 3 anys i mig de presó amb la Generalitat com a principal acusadora.

Cal recordar que va ser acusat directament per Jordi Arasa, un mosso d’esquadra condemnat per lesionar manifestants degut a la seva violència, alhora la cadena de custòdia no s’havia respectat convenientment, una promesa incomplerta per part de la Generalitat de retirar la seva acusació o alguns càrrecs, apart de les difamacions rebudes per part de la portaveu de la Generalitat Meritxell Budó. De fet la posició de la Generalitat ha fet que una petició de 2 anys per part de la Fiscalia, augmentés als 3 anys i mig que si donen ingrés a la presó.

Aquesta es la realitat, el famós Govern efectiu independentista i amb la paraula República sempre a la boca per quan calgui, no te cap problema amb ser part acusadora contra un independentista i en aquest cas amb seriosos dubtes sobre els fets que se l’acusa i amb l’ajut de les clavagueres dels Mossos fer que la pena augmenti per convertir la presó en inevitable. De fet aquesta política ja l’hem vist repetidament, esperonar a la població a sortir a manifestar-se contra la injustìcia espanyola i per l’altre costat enviar la policia catalana a reprimir la mateixa amb contundència i ser actor actiu de la repressió contra l’independentisme.

Això no es culpa de Madrid, senzillament son els dos partits que s’omplen la boca de falsos miratges i que realment han col·laborat activament amb la repressió espanyola sense complexos, de fet com han fet en la resta dels àmbits de la política durant la lesislatura obeint cegament totes les indicacions que provenen de Madrid sigui quines siguin deixant les nostres institucions en res, i alhora pactant i ajudant als botxins del 155 sense manies i amb justificacions que provoquen vergonya aliena.

Ens van deixar abandonats posteriorment a l’1 d’octubre i ara durant aquests 3 anys han pres partit pel costat de la repressió davant l’independentisme que encara ha rebutjat la injustícia espanyola.

l’Adrian serà una victima més d’aquest context macabre, que encara ho és més per venir de l’acusació d’un mosso condemnat per violència extrema i per haver perseguit que la presó fos inevitable, quan ni tant sols la Fiscalia ho veia així en principi.

De fet son els mateixos que ara apel·laran l’independentisme per seguir el seu camí amb cinisme i sense cap vergonya per conservar les seves quotes de poder autonòmic intactes.

Vergonya unilateral.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.