ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS 2300 MILIONS DEL DIA DE LA MARMOTA

Escoltant ahir a Pere Aragonés omplint-se la boca dels 2300 milions que comportarà a Catalunya l’acord pels pressupostos espanyols em va venir el cap aquella simpàtica pel·licula del dia de la marmota on l’actor Bill Murray revivia cada dia el mateix dia.

Efectivament, el vicepresident ens deia la quantitat i afegia que per primer cop estaria per sobre de la mitjana que ens pertocava i que a més quedava blindada per una clausula que la feia inevitable. Actes així haurien de produir una onada d’exigència en la societat catalana reclamant un mínim nivell i seriositat en la nostra classe política. La mediocritat no te perquè estar unida al cinisme o a l’engany premeditat a la població i en aquest cas van agafats de la mà permanentment.

Nomes cal repassar la història des de la falsa transició amb tots els colors de Governs possibles aquí i allà per veure que mai, i quan dic mai, vol dir mai s’han complert les inversions previstes en els pressupostos per Catalunya. Per tant creure que ara ho faran seria absurd i cec, alhora que no estaran per sobre perquè ni tants sols s’hi han acostat de lluny al previst inicialment i el deute de tots aquests anys es desorbitat i sembla que oblidat pels nostres representants que imaginariament es conformarien amb un increment petit un any per saldar-lo, tot un desgavell. Pel que fa al blindatge, tornem a la història i comprovem que mai l’Estat sigui quin sigui el Govern ha fet cas a cap obligatorietat per llei que sigui, un exemple clar el podem veure a l’Estatut i la famosa addicional tercera on durant 7 anys estaven blindades unes inversions a Catalunya i cap any es van complir, repeteixo cap any. Per tant el blindatge sempre es foradat per l’Estat sense remei.

Arribats amb aquest punt, s’atreveix a dir que els millors pressupostos serien els de una Catalunya independent quan acaba de pactar falsedats precisament amb aquells que sempre lluitaran perquè això no passi, tot molt surrealista i per si fos poc amb el líder del mateix partit a la presó pel mateix Estat que sembla vols salvar amb l’argument del mentrestant.

Tot molt trist, per intentar a l’estil de la pel·licula que ja hem vist molts cops repetir el truc de màgia per esgarrapar vots, aquell peix al cove infinit que evidentment res te a veure amb l’independència d’aquest país i que ens condemna a tots.

Son els 2300 milions del dia de la marmota.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.