EL FUM DEL POBLE
Es trist escoltar avui Laura Turull, filla del Conseller empresonat parlant de l’Amnistia que els nostres escampen als mitjans però que cap partit ha presentat una llei de la mateixa, convertint la paraula en res, fum com tota la legislatura.
Escoltar avui OrioL Junqueras dient que l’indult es difícil però que ells volen l’amnistia i un referèndum, dona fe a les paraules de la Laura sobre el cinisme i el fum dels nostres partits.
Si tant clar tenen l’Amnistia, perquè no han presentat cap llei per fer-la possible, es molt clar, formen part del sistema i així veiem com els darrers 3 anys no han fet res més que acceptar-ho tot i col·laborar amb el Règim del 78 participant en les seves institucions, donant suport a lleis i Governs, acceptant totes les decisions judicials que inclouen els nostres presos polítics o la destitució d’un President per penjar una pancarta sense cap resposta, i acotant el cap davant qualsevol cacicada que tots hem viscut, per tant no esperem que ara presentin una llei que pertorbi aquest ecosistema autonòmic. Alhora la segona part es de traca, segueixen amb la petició del referèndum impossible a l’Estat i alhora deixant el mandat de l’1 O que de tant en tant repesquen del calaix en un no res. Tot plegat molt trist.
De fet veiem com aquella oportunitat de República amb obertura d’algunes oportunitats per la societat, evidentment no peco d’ingenu i no comportaria un canvi del sistema capitalista atroç que vivim, també s’allunya. Veiem com les prohibicions, els falsos missatges, l’autoritarisme desprès de diversos mesos del confinament i per tant amb temps per analitzar els problemes i possible solucions han estat també fum. Desnonaments per la via ràpida i la polícia amb tot el seu arsenal, cues de gent per buscar menjar, el sector de la cultura a la deriva, la restauració agonitzant i les retallades de drets en nom del virus son el caramel enverinat de cada dia, alhora els beneficis dels grans capitals bancaris segueixen en auge o amb els nostres diners pagarem el fiasco del Castor per gloria del gran capital.
Uns temps difícils, on el virus s’ha convertit en el gran aliat d’aquells que belluguen els fils de les societats i que ara tenen més manega ampla que mai amb uns titelles al seu servei, anomenats Governs i el poble com sempre olorant la flaire del fum que ens venen cada dia.