FI DEL MALSON

Ahir un dels pitjors Presidents de la història del Barça per fi va dimitir conjuntament amb la seva Junta. El seu discurs final va anar amb la línia del cinisme que ha caracteritzat el seu mandat.

De fet escoltant el seu relat, es podia pensar que havia estat victima de les circumstàncies i d’alguns elements del club, i que gràcies amb ell i la seva impecable gestió deixava el Barça en el seu millor moment de la historia, esportiva, social i económica.

Res més lluny de la realitat, el club ha quedat en una situació molt delicada econòmicament, en una part no hi ha dubte que la pandèmia en te un percentatge, però no ho es tot, ni tot es pot justificar amb això, les inversions, i la quantitat de fitxatges fallits i directors esportius amb els seus equips, conjuntament amb entrenadors son espectaculars i donen idea de la deriva d’un club en fase perillosa.

Socialment, crec que han traït el que el Barça representa, no han estat a l’alçada. Ara han intentat per tots els mitjans, inclosa denúncies a la Guardia Civil impedir la Moció de Censura, i ridículament han entrat en una espiral de despropòsits per desacreditar 20 mil signatures que mai havien pensat que existirien. Han espiat i desacreditat jugadors per les xarxes, escàndol rere escàndol posant als Jutjats el club diversos cops. Tanmateix per mi la data clau va ser el dia 1 d’Octubre del 2017 quan van acabar jugant el partit corresponent de Lliga alhora que la gent era agredida per les forces policials espanyoles per tot el territori. Un dia on el club no va estar a l’alçada del que pregona el seu lema “més que un club”

Esportivament, i desprès del 2 a 8 europeu i una temporada per oblidar, precedida per altres derrotes històriques sobretot a nivell europeu, una plantilla envellida sense renovar i directors esportius i entrenadors que han acumulat fracàs rere fracàs. El colofó el tracte a Leo Messi aquest estiu i a altres jugadors icones del club, ara amb una renovació a mitges i mals negocis i formes en general.

Economicament, senzillament mirant els fitxatges a l’estiu em pogut veure com la caixa era buida i alguns objectius no s’han pogut assolir per aquest motiu. Si això li sumem el projecte Espai Barça aprovat pels socis i que ara ja ha augmentat les seves quantitats desorbitades, deixa el club conjuntament amb la manca d’ingressos per la pandèmia en situació dolorosa per la propera junta.

En definitiva un llarg malson que el club no es mereixia de cap manera.