NO ENS ENGANYEU MÉS
Aquests dies amb les noves mesures per la pandèmia i la situació política amb les eleccions a la cantonada veiem com els enganys i l’opacitat son a l’ordre del dia, i la societat un cop més no es mereix això.
Escoltar el que ara ocupa interinament la Presidència de la Generalitat, francament no es tranquil·litzador. Primer caldria dir que encara esperem una reacció contundent davant la inhabilitació del President Torra, com de fet l’esperavem de la sentència dels nostres presos i senzillament no hi ha estat ni se l’espera. En segon lloc davant les insinuacions de Mitjà sobre la negació a crear un comite d’experts que consensues les mesures a dur a terme, un fet sembla de sentit comú, no ha estat desmentit pel Govern i per tant es inquietant saber amb quin grau de coneixement prenen les mesures i quin caràcter ideològic tenen. La improvisació que molts cops es transmet porta a diferents versions segons el departament que en parla i això no pot fer més que desorientar la població que voldria mesures clares i explicacions lògiques com adults que son.
Si parlem nacionalment,ara ja ens venen que han demanat l’Estat d’Alarma però que aquest cop ells seran (les comunitats) els que estaran al capdavant i per tant en tenen les competències. Cal aclarir que l’Estat ha aprovat ahir aquest Estat i ell ha delegat a les autonomies la seva direcció que es molt diferent, i per tant prou d’enganys. Si dirigeixes el que et deixen dirigir en un moment donat, no en tens el control, ni el tindràs. De fet i en el cas de Madrid ara es veu que el virus enten de territoris, una frase que en el passat Estat d’Alarma va fer fortuna pel seu caràcter esperpèntic i nacionalment cec.
Com escoltavem ahir del President d’Òmnium Jordi Cuixart demanant als dirigents arribar fins les últimes conseqüències i demanant nous lideratges. Una tristesa absoluta per la seva situació i lucidesa total, demanant el fer i no fer veure el que no es fa com ha vingut passant els últims 3 anys amb obediència absoluta a l’Estat, pèrdua de les nostres magres competències i batalletes partidistes per les engrunes autonòmiques tot revestit de República però sense cap intenció d’agafar aquest camí. Evidentment falten nous lideratges ja que els actuals ja han demostrat les seves intencions i des de la presó o l’exili tampoc es pot dirigir amb fiabilitat i coneixement de la realitat actual.
Nomes demanem que ens tracteu com adults i no ens enganyeu més.