RESOLUCIÓ TRAPERO

Una sentència judicial absolutoria per un cas que simplement no hi ha cas, no hauria de ser motiu per dir gràcies, ja que normalitzar el que no es normal no pot ser mai bo per una societat que no vol rebaixar els seus drets, i alhora com diu la frase “el mal ja està fet”.

El Major Trapero i la cúpula policial que ha sortit lliure d’aquest vergonyos judici, no fa res més que constatar com es de crua la venjança d’un Estat dictatorial ancorat en un passat fosc del qual no vol sortir. Una repressió des del 2017 amb el cop d’Estat del 155 i que no s’atura amb centenars de victimes més enllà dels presos polítics i que malauradament segueix i seguirà, cal dir que en alguns casos amb conseqüències irreparables.

Dit això, veiem com el corrupte sistema judicial espanyol, concretament Carmen Lamela acusa basat en proves falses de la Guardia Civil i posteriorment la Jutge Espejel absolt per falta de proves, però amb el seu vot particular on encara reclama la sedició per Trapero.

Que passa ara quan com a testimonis Perez de los Cobos o Baena van mentir descaradament contra Trapero i els Mossos en general acusant-los de revolta contra Espanya amb el Major al capdavant quan curiosament van ser els únics que van complir amb les ordres establertes. Es a dir avisar a cada centre però amb la proporcionalitat de no provocar mals més greus com van suposar les carregues incontrolades i salvatges de la policia espanyola contra la ciutadania. Els números també van al seu favor ja que van segrestar més paperetes amb aquest sistema que el violent. Ara haurien de ser acusats de fals testimoni i rellevats dels seus càrrecs per respondre davant un judici que evidentment no veurem mai, ja que tot s’hi val contra Catalunya.

Pel que fa al que em escoltat de la boca del Major i la seva lleialtat a la llei i contra el Procés amb pla inclos per detenir el Govern català si era ordenat, cal dir que un càrrec policial no s’ha de guiar per la seva ideològia particular, que en un judici viciat el context es diferent de la vida real, però també demostra que no tant sols el nostre Govern no tenia intenció d’aplicar el resultat del referèndum, sinò que ni tant sols havien controlat les forces policials per controlar el territori. Les vergonyes a l’aire.

De totes maneres en un context honest per la part política amb la ciutadania i el seu compromís fins al final calia veure quina posició prendria el nostre cos policial, al costat de la ciutadania o en contra.

De totes maneres la gestió dels atemptats amb el Major al capdavant sempre serà un exemple de com pot funcionar un Estat independent.