JUSTICIA A LA CARTA

Un cop més un nou escàndol passa sense cap resposta de la Institució que representa a les persones condemnades i aquest trist fet ja s’ha convertit en la normalitat o com dirian ara la nova normalitat. La relació de Carme Forcadell i la resta de Mesa condemnada ahir no te paraules per definir-la

Efectivament ahir els 4 membres de la Mesa del Parlament en l’anterior legislatura van ser condemnats per desobediència a 20 mesos d’inhabilitació i multa de 30 mil euros, deixant sense efecte els arguments que una Cambra Parlamentaria serveix per poder expressar totes les opinions i donar peu a tots els debats reclamats. De fet sembla una sentència tova i algú encara pot tenir la temptació de trobar adequada la pena quan en realitat tallen la carrera política de 4 persones durant 2 anys i deixen sense efecte la seva funció en qualsevol cambra democràtica. A l’altre costat la Presidenta de la mateixa Mesa compleix 11 anys i mig de presó teòricament pels mateixos delictes i encara anant més enllà els membres no independentistes de la mateixa Mesa ni tant sols son cridats per la Justícia.

Tot un desgavell de grans proporcions i que dona entendre un cop més, que la Dictadura espanyola sabia qui era la seva víctima i amb el seu grau de venjança ha aplicat com a botxí la condemna per la Carme que era Presidenta de la Mesa, però una més de la mateixa, no formava part del Govern i simplement va fer el que qualsevol Mesa de qualsevol Parlament democràtic te l’obligació de fer, donar veu als parlamentaris i acceptar els debats que els mateixos proposin. Un altra cosa es que les Resolucions o lleis aprovades posteriorment puguin ser recorregudes per la justícia, però mai censurar el mateix debat. Dona fe de la perdua gairebé total de sobirania del nostre Parlament i el més trist acceptat per tots.

A Espanya, un Tribunal defineix de que es pot debatre i de que no a la Cambra legislativa i això dona idea de la nul·la separació de poders existent, alhora interpreta la Mesa com un organ censor de la mateixa amb uns atributs que amb Estats democràtics evidentment no existeixen.

La onada de repressió segueix, i el més trist es veure les reaccions del nostre Govern i partits, nomes preocupant per les seves parcel·les de poder autonomista i sense cap intenció de plantar cara o denunciar la situació. En aquest cas la Carme Forcadell ha pagat els plats trencats de tanta tàctica partidista, i això no te perdò.