EL XOU DE LA PANDÈMIA

Amb l’ironia que el caracteritza Iu Forn descriu perfectament la gestió de la pandèmia, les contradiccions flagrants i la sensació de desorientació que vivim. Tot es belluga per interessos partidistes, el vot davant la salut. Els experts en segon terme i la tàctica d’uns governants profans en la matèria sanitària amb uns jutges que determinen les mesures com si ells fossin els experts en la matèria. Tot un desori que ara vivim amb les restriccions anunciades per la Generalitat i que hores d’ara encara ningú sap del cert com acabaran i la societat mentrestant assistint a aquest grotesc espectacle on ens hi juguem molt.

Sense bars ni restaurants (o no)
Iu Forn

A l’hora d’escriure aquesta peça desconeixem si a les 23.59.59 del dia 15 d’octubre del 2020 tots els bars i restaurants de Catalunya hauran de tancar o no durant 15 dies. De moment. De moment no ho sabem i de moment seran 15 dies. Sobre el segon de moment, fa cara que si al final és que sí, no seran 15 dies. Però, de què depèn que surti cara o creu? D’un jutge. I el que determini tampoc no canvia l’essència d’aquest article.

Sí noi, Espanya continua sent aquest bonic indret on tot passa per un jutge. També les decisions que tenen a veure amb la salut. Que vostè aquests dies vol fer panellets a casa seva? Doncs no descartem que sigui un jutge qui acabi decidint si pot o no pot i que li triï el gust. Aquesta vegada, però, la sensació és que li han passat la pilota (al jutge, no a vostè ni als panellets) a veure si en l’últim moment anul·la el decret de la Generalitat i d’aquesta manera tothom queda bé. I, què vol dir quedar bé?

Com si fos un Miguel Bosé qualsevol, servidor de vostè també té la seva pròpia teoria de la conspiració. Però sense 5G. Ni Bill Gates. Ni George Soros. A veure, la Generalitat ha presentat aquest matí de dijous a la justícia un decret sense número, ni data, ni signatura. I la justícia li ha tornat de seguida dient que la cosa no està correcta i que facin el favort, sisplau de Déu que on van a parar. Molt bé. Dues preguntes a fer: 1/ Això ha estat un oblit imperdonable fruit de la incompetència? I 2/ És possible que uns serveis jurídics que deuen estar farts de redactar i enviar decrets cometin aquest error tan evident? Doncs no ho crec.

He preguntat i m’han dit que aquest procediment és l’habitual. O sigui, la Generalitat ha enviat el decret com fa sempre. I si no es signa és per una formalitat que evita problemes administratius en cas de que la justícia accepti una part del contingut i en rebutgi unes altres. La diferència és que normalment el jutge no el retorna acompanyat d’un retret. I menys fet públicament. O que transcendeixi. On vull anar a parar? ¿I si la Generalitat, veient que augmenten d’una manera alarmant els casos de COVID (aquí i a tot Europa), ha decidit que havia de fer un cop d’efecte perquè ningú pogués dir que fem les coses com les fan a Madrid? ¿I si aquest cop d’efecte era anunciar el tancament de bars i restaurants, una mesura no menor per l’impacte econòmic i social que implica, amb un decret que la justícia pugui tombar? I un cop tombat, la justícia queda bé perquè era una mesura impopular, la Generalitat queda bé perquè ho ha intentat i ha demostrat que és partidària de prendre mesures, no com altres, i els bars i restaurants finalment continuen oberts. Però, sobretot, s’ha donat un toc d’alerta en un doble sentit. En el de “nois (i noies), compte que no anem bé. Si entre tots no vigilem, anirem pel pedregar” i en el de “bars i restaurants que no compliu, foteu el favor. Ah, i Guàrdies Urbanes de ciutats i pobles, a fer complir la normativa i si no, multa i, si cal, tancament. Què, podria ser, no?

Ara bé, el problema és que mentre esperem, els bars i restaurants no saben què passarà amb el menjar que ara mateix tenen a les càmeres, no saben si n’han de comprar per afrontar el cap de setmana, no saben si han d’anar al gestor a activar els ERTO, no saben si podran pagar les factures del mes o hauran de tancar definitivament… No saben res de res. Potser demà a les 7 del matí hauran d’obrir la persiana o potser aquesta nit la tanquen fins vagi a saber quan. O per sempre. I tot això a poques hores de complir-se el termini.

No seria més lògic fer les coses amb una miqueta menys d’improvisació? Ja ho entenem que mentre decidim què fem i què no fem el virus no s’atura, però després de set mesos potser ja hauríem d’haver aprés a espavilar i a aplicar el sentit comú.