ANIVERSARI MACABRE

Avui fa un any de la sentència del Tribunal Suprem als nostres presos polítics per sedició i amb penes de 9 a 13 anys segons els casos. Un judici de la vergonya que suposo va deixar clar moltes coses per qui encara no ho hagués vist.

Efectivament, no hi havia manera de poder entrar la rebel·lió sense la violència necessària, però amb aquest delicte tant poc usual als Estats normals i per la seva banda alta van poder exercir tota la seva revenja judicial amb una farsa de judici on tots sabem com es van esmicolar els drets dels condemnats, encara no es pot entendre com les mentides dels testimonis de l’acusació no podien ser rebatudes immediatament per les imatges que els haurien invalidat per exemple. La sentència tots sabiem que estava escrita molt abans de començar el judici, i posteriorment podem comprovar com els seus drets com a presos també han estat trepitjats amb anul·lació de règims penitenciaris ja atorgats mai vist, ni pels més perillosos criminals i que dona un futur molt incert a qualsevol mesura per poder alliberar-se d’una condemna sense precedents.

De tot això podem veure com a conclusions que Espanya evidentment sempre ha actuat com a tal i ancorada en un règim que viu impregnat en totes les capes de poder i estructures polítiques i judicials espanyoles.

La paradoxa de que aquells que precisament havien renunciat a complir la llei catalana, fent efectiu el Referèndum i com s’ha demostrat sense cap intenció ni pla per seguir endavant més enllà d’acatar el cop d’Estat del 155 i planificar la fugida personal, ara en paguen unes condemnes molt cares.

La gran errada de la seva entrega voluntària a un Estat dictatorial on sabien el seu judici i condemna anaven de la mà i per tant no tenien cap possibilitat, més enllà de resistir en els seus llocs democràtics o en segon terme si hi renunciaven com van fer, buscar l’ampara judicial europea com han demostrat efectiva tant el President Puigdemont com la resta d’exiliats.

Anar amb un lliri a la mà davant segons qui mai es una bona idea, i en aquest cas i malauradament ho paguen sobradament i crec en algun cas amb promeses de sota mà incomplertes del tot.

Per últim, davant aquesta vergonya veure la nul·la reacció del nostre Parlament i la nul·la resposta conjunta de les forces independentistes que tant sols van saber reprimir les legitimes protestes al carrer i on en molts casos ara encara en son acusació particular en els judicis que vindran.

Un aniversari macabre i una vergonya institucional que no hauriem d’oblidar.