DIES HISTÒRICS

Sí ara va ser el tercer aniversari de l’1 d’Octubre, demà arribem a un altra data que va marcar les nostres vides fa 3 anys, el dia 3, aquella aturada multitudinària de tot un país en protesta pel que haviem viscut el dia del referèndum i amb la il·lusió d’implementar el resultat.

Segurament la Generalitat tal com van fer el passat 1 no farà res especial, i no ho farà ja que son dates que ara per ara pretenen caiguin en l’oblit de la ciutadania ja que distorsionen el seu fals relat i el seu cinisme alhora de reescriure una història que molts no oblidarem mai. Evidentment la seva zona de confort es crear un relat on ara toca el discurs del 50% de vots i el plebiscit per revalidar l’1 d’octubre. De fet ens caldria preguntar si algun país ha fet mai això amb el resultat d’un referèndum, tret que no se l’hagi cregut mai. Un referèndum per si sol ja revalida el seu resultat sempre que l’organitzador així ho vulgui i en aquest cas es clarament que no.

La contradicció es flagrant ja que fer servir el mandat de l’1 d’octubre per tot i alhora dir que no serveix de res ja que s’ha de revalidar es d’una misèria intel·lectual que fa fredat. Els percentatges sense sentit per les seves conseqüències i la disfressa d’unes eleccions autonòmiques normals i corrents on es presenten partits autonòmics de plebiscit, em fa donar la raó encara que sigui un cop a la vida al portaveu dels Populars catalans que diu que això ho dona la gent i no els partits.

Ara el dia 3 va ser un altre exemple de procés democràtic de tot un poble i que suposo pels nostres partits tampoc val per res, ja que el problema no son el significat dels dies, sinó les intencions de dur a terme els objectius pels quals has estat escollit.

Cal exigir un canvi de discursos de cara a aquestes noves eleccions i sobretot claredat amb les intencions posteriors, pel contrari tornarà a ser un altra frau a tota una societat que no s’ho mereix de cap manera.

Prou dies històrics i més fets efectius.