EL CINISME DE REESCRIURE UNA HISTORIA A MIDA

La retirada de la medalla d’or de la ciutat de Barcelona al que va ser primer President del Parlament desprès de la restauració Heribert Barrera, es un nou exemple de cinisme i barroeria política que caldria aturar.

Aquesta medalla a títol postum a l’historic líder republicà ha estat per una iniciativa del grup de Manuel Valls i on Ciudadanos, Populars, Socialistes i Barcelona en Comú han votat favorablement. Els arguments han estat unes frases xenofobes com “America els negres tenen un coeficient intel·lectual inferior als blancs” o “la immigració es la principal amenaça per Catalunya” o “Es millor una Rambla amb gent blanca que amb gent mestisa”.

Realment molt lamentable tacar la trajectòria d’un gran lluitador contra la Dictadura i líder polític en un context on ser independentista no es com els últims anys com Heribert Barrera per tres frases desafortunades a la seva llarga vida. Tothom te alguna cosa que ha dit o fet que no ha estat encertat i això no pot tacar tot un currículum. No ens podem dedicar a reescriure la història a la nostra conveniència per items absurds sense mira el global d’una persona i els seus fets. Aquest fals progressisme de fireta que tant mal està fent a la societat pretén imposar unes visions i fer-les passar com la vara a medir tota la historia en base uns valors que sempre han de ser considerats dins un context que es canviant, seria com treure l’estàtua de Colon per esclavista com alguns ens volien vendre, per cert sense saber res de la seva historia i jugant amb la bona fe de molta gent cinicament.

En aquest cas l’impuls ha vingut curiosament del que ha acreditat la seva xenofòbia com a Primer Ministre de França i el seu afer amb els gitanos, i curiosament la seva mentalitat feixista que preten imposar el seu nacionalisme per damunt dels altres. Encara més trist es el vot del tripartit del 155 que entraria amb la normalitat i un cop més la falsedat dels Comuns i la Colau amb una deriva que ja no s’aguanta per enlloc.

De fet fins hi tot analitzan aquestes anècdotes en forma de tres frases podríem trobar punts de comprensió, ja que per exemple la immigració que no es vol integrar allà on busca una nova vida i pretén imposar les seves costums, llengua i maneres de fer sense cap respecte pels autoctons, efectivament es un gran perill per qualsevol societat. Evidentment la que s’integra i suma benvinguda.

Això que he escrit Colau i els seus companys segurament em titllarien de racista, però francament no hi dono cap valor amb aquesta gent que vol reescriure la historia feta a mida.