TROS DE QUONIAM

El President Torra desprès d’escoltar com es donava la culpa de la judicialització del procés a l’independentisme per part del president espanyol, va definir perfectament amb una expressió ben pròpia aquesta actitud cínica i interessada, tros de quoniam.

La responsabilitat de la repressió sense precedents a Catalunya que ara viurà un nou episodi amb la decapitació d’un nou President de Catalunya per penjar una pancarta nomes es responsabilitat de l’Estat espanyol i com a parts molt protagonistes els dos màxims partits del Règim del 78, el PP i el PSOE, dos engendres creats per seguir aquesta farsa de la Transició modèlica de la Dictadura a la Democràcia i on el seu ADN tots sabem quins objectius te.

Com he dit sempre, res del que ha passat els últims 3 anys es normal. La violència policial contra la població indefensa amb el vot a les seves mans, el cop d’Estat del 155, el judici de la vergonya contra els presos polítics i el dos líders de la societat civil amb condemnes sense fre, una bona quantitat de persones a l’exili sense poder tornar, i una repressió que no s’atura contra milers de persones i contra un Parlament convertit en un no res. De fet tots sabem que la Fiscalia General de l’Estat ha actuat sempre contra la democràcia i amb la venjança per bandera.

Ahir 20 de setembre recordem els fets de la Conselleria d’Economia, les autoritats judicials van fer la seva feina i no hi va haver cap violència, però el relat espanyol no es aquest i els Jordis per pujar en un cotxe a dir a la gent que torni a casa compleixen condemna.

De fet els reves judicials a Europa i les peticions de l’ONU o Amnistia Internacional per posar dos exemples per alliberar els presos i acabar amb la seva vulneració de drets i llibertats no han estat escoltades, creant una illa de Dictadura dins un ampli territori de democràcia. Davant d’això el cabdill Sanchez simplement fa l’estratègia instaurada des de la Dictadura, criminalitzar les víctimes i oblidar els botxins.

Davant aquesta disbauxa dictatorial i de manipulació del relat per part del titella de torn espanyol, no hi ha diàleg possible i el problema passa a ser nostre, dels nostres partits, de la nostra societat i de la nostra determinació a fugir d’aquest malson. Seguir la partida així es anar a la derrota segura i fins hi tot un tros de quoniam ho sabria.