LA VERGONYA DE LA MEMÒRIA

Avui, l’anomenat Govern més progressista de la història d’Espanya, no em vull imaginar com seria un altra. ens presenta un avantprojecte de llei de memòria democràtica. Una mena de capa de vernís a una continuació de la Dictadura franquista que va avalar la transició.

De fet la llei d’amnistia, una vergonya en qualsevol Estat civilitzat i que va deixar sense càstig qualsevol col·laborador del feixisme sagnant de la Dictadura franquista i que ha impedit per exemple condemnar els torturadors oficials del règim, que alguns seguissin amb càrrecs públics amb les mans tacades de sang com Martin Villa o Fraga Iribarne per exemple i que tant la Justícia com el mateix sistema estructural de partits fossin una façana per no canviar res.

La mateixa Constitució en te ponents que ara fa quatre dies defensaven Martin Villa de les acusacions de la Justícia argentina, aquest es el nivell que parlem, també presidents en donaven el suport com Zapatero o Gonzalez, per cert un president amb els crims del GAL a la seva esquena com la cosa més normal del món.

Tanmateix ara ens presenten una llei que te un llarg recorregut parlamentari, suposant que s’arribi a aprovar i que deixa ambigüitats com la prohibició d’associacions que facin apologia de la Dictadura i que rebin fons públics, o sigui deixa les coses a mitges i obre portes que fa molts anys haurien de ser tancades amb pany i clau, parla de l’anul·lació dels judicis franquistes com el del President Companys, cosa que la Generalitat ja va fer en el seu dia i que ara pot veure un cop més com s’envaeixen les seves competències de paper fumat.

Una llei que arribar molt tard, més de 40 anys desprès i que cas d’aprovar-se es quedarà curta i la sensació que en aquesta Espanya uns sempres seran els guanyadors i les víctimes segurian com a víctimes, moltes d’elles als vorals de les carreteres per un sistema avalat per la meravellosa Transició pilotada pel mateix franquisme i que va crear un sistema de partits del Règim del 78, una Justícia que amb diferents noms fa la mateixa pudor i un sistema corrupte on els mateixos segueixen regnant, per cert amb el principal protagonista, l’anomenat com hereu per Franco sense cap canvi en el seu rol.

Sort que eren els més progressistes del món mundial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*