LA UNITAT DE FIRETA

Un cop passada la Diada, el missatge que vam poder veure per part de les entitats i malauradament va ser les crides a la unitat independentista i la fi de les baralles entre partits. Una cançó que ja comença a ser habitual i que cada cop fa més petita la nostra reivindicació.

Nomes cal veure les reaccions dels partits, com sempre amb excuses de mal pagador i en clau de partit. Els republicans demanen unitat d’acció i eleccions ràpidament un cop el President sigui inhabilitat, de fet ni amb això son capaços de trobar una resposta conjunta a l’alçada de la injusticia que podem viure. De totes maneres no ens hauria d’estranyar, si no la van trobar per les condemnes dels nostres presos polítics desprès d’haver anunciat la mateixa mesos enrere i que hores d’ara ja no esperem, molt menys ho faran ara.

Una unitat no es pot demanar indefinidament, després de Junts pel Sí, un experiment forçat per la situació i el context encara que a contracor dels partits, però ben lligat pels independents i per la mateixa societat, mai més ha estat possible aquest fet. Moltes eleccions, moltes decisions i cruilles diferents que mai han dut a la tant anhelada unitat. Hem escoltat mil i una teories per rebutjar la mateixa com si la societat directament fos imbecil, i no veies en bona part les tàctiques partidistes de curta volada darrera estudis i arguments de pa sucat amb oli.

Crec que molts veiem clar que els partits independentistes, més enllà de la seva ideològia amb això tant artificial que anomenem esquerra i dreta, quan son una part tant importat d’una societat i per tant el seu projecte d’alliberament nacional pren cos tenen que aparcar aquests fets i centrar la seva energia per aconseguir el màxim objectiu. Cosa que els partits a gust amb el sistema evidentment no han de fer.

Ara per vergonya dels mateixos veuren un altre cop com amb la boca petita tornen a rebre estirada d’orelles que també saben es passatgera ja que la memòria es curta i el control de les entitats principals es notori pels seus interessos.

Sense determinació no hi pot haver independència però sense unitat tampoc. Aquí l’Estat ha fet una bona feina pels seus interessos i la por sumada a la mesquinesa molts cops dels nostres partits ben a gust en l’àmbit autonòmic i la crida un cop l’any han fet la feina.

No es pot seguir fent petit el missatge de la Diada, hem passat del tot a demanar que no ens barallem entre nosaltres, tot plegat molt trist.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*