EL SÍMBOL COMPARTIT

L’Expresident Montilla ha lamentat que la Diada ja no es un símbol compartit dels catalans, i que s’ha convertit en l’expressió d’un determinant projecte polític. Una apropiació de l’independentisme que contradiu un símbol d’unitat del país entorn uns valors i anhels compartits per damunt d’ideologies.

Segons ell, els símbols representen la nació gran, els que volen millorar l’autogovern i els que creuen que no es una necessitat i diu que durant els últims temps amb el procés no ha comportat cap avenç en l’autogovern, ni millora del finançament o competències. Parla d’institucions afeblides i societat dividida sense capacitat d’influència a la política estatal.

Originari de Cordoba i sembla que encara no ha entés res, o senzillament fa el seu paper que li toca sense un mínim de dignitat i respecte per la societat catalana. Parla de la Diada com aquella data folklorica on tot s’hi val, un 11 de setembre de 1714 on tot va ser normal a Catalunya, no hi va haver una ocupació militar, ni vam perdre les nostres llibertats desprès de resistir un setge per part d’un enemic que ens volia eliminats com a poble i assimilat perdent les nostres arrels i sentiments. Precisament això es el que reivindiquem any rere any, tossudament durant la Diada i demostrant que encara som vius i resistim davant un Estat molt més poderós. No es un projecte polític, es la mateixa nació catalana que com tot el que estimes o vols lliure i en igualtat amb la resta del món.

Precisament els que creuen que Catalunya ja està bé sent una autonomia de segona espoliada per l’Estat i amb aquest paper per bandera, representen els que van guanyar ara fa 300 anys i per tant poca estima a aquests símbols que volen veure vençuts definitivament.

Amb una gran dosi de cinisme parla de les institucions afeblides i cap millora d’autogovern durant el procés, quan sap perfectament que el seu partit es un dels culpables amb el cop d’Estat del 155 i la repressió i violència de l’Estat contra la democràcia del vot es la causa de la nostra situació.

Es com si el botxi doni la culpa a la víctima dels seus mals, una gran imatge de la tergiversació del relat que el guanyador vol imposar el perdedor, realment ell i jo no compartim cap símbol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*