LA TAULA DE LA VERGONYA

Sembla que ens trobem un altre cop apunt per assistir a una nova burla a la ciutadania catalana i sobretot a tots aquells que durant els últims 10 anys hem esdevingut part activa en el procés cap a la independència catalana.

Efectivament, aviat sembla i haurà una nova reunió de la Taula de diàleg. Veiem com Esquerra en fa bandera i ho reclama com a condició per parlar dels pressupostos espanyols, un nou gest de la vergonya, donar suport al Govern de torn espanyol el mateix que ha participat en la repressió desmesesurada a Catalunya i que com vam veure amb la Fiscal General de l’Estat trobà impecable les condemnes als nostres presos polítics.

Alhora, una Taula on no es parla de dues coses fonamentals, primer i més important el reconeixement dels dos interlocutors, cosa que com sabem no passa, ni passarà. Catalunya mai serà reconeguda com actor polític per l’altra part i per tant passa a ser una simple reunió com la que el Govern espanyol fa regularment amb els Presidents autonòmics, bàsicament per proposar i anunciar les mesures a dur a terme, sense possibilitat de replica. El segon i bàsic l’ordre del dia, aquest com veiem i per Espanys es el de menys, ja que amb la foto ja en tenen prou per treure el rèdit que pensen, no fa falta contingut. Junts per Catalunya insisteix en posar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels presos com a temes cabdals, i no els falta raó, però si tornem al punt 1, al no haver igualtat entre les dues parts, aquests temes no son de debat i l’ordre el fixarà la part espanyola com deia amb temes superficials que de fet ja es tracten en les reunions autonòmiques i com va dir Pedro Sanchez davant de les reclamacions, tractar de la reforma del Codi penal en el cas de les penes per sedició, com si fos una qüestió de regular els anys de condemna i no de revisar el delicte en si.

Entenc que la mà estesa pel diàleg es ben vista, però l’engany i el ridícul d’una taula inútil on no es tractaran els temes que es reclamen i on una part es superior a l’altra no ens portarà cap rèdit internacional.

Per tant, potser caldria plantar-se ja i deixar de burlar-se de la societat catalana, que com sempre dic potser no s’ho mereix amb tant d’escarni.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*