PROTEGINT EL RÈGIM

Els 4 expresidents espanyols en aquesta farsa de democràcia espanyola com son Zapatero, Aznar, Gonzalez i Rajoy han enviat cartes de suport pel miserable franquista Rodolfo Martin Villa amb crims de sang a la seva esquena i sense cap rubor. Una clara mostra del règim podrit espanyol i la seva protecció per part de tots.

Efectivament, Martin Villa aquest sinistre element de la Dictadura que ara declararà des de l’Estat espanyol a la causa oberta a l’Argentina contra els crims del feixisme. Un personatge amb diversos càrrecs a la Dictadura franquista i on posteriorment en el Govern de la Transició va destruir arxius comprometedors, va tenir sota el seu càrrec torturadors del règim i va participar en els fets de Vitoria on divesos treballadors van ser morts per la seva brutalitat. Com tots els macabres personatges de la Dictadura han gaudit de protecció per part de l’Estat espanyol que ha impedit un i altre cop que la justícia arribes per ells i les seves víctimes.

Tornant a les cartes de suport, apart del ja esmentats, també li donen suport caps sindicals com Redondo , Fidalgo o Mendez o pares de la Constitució com Herrero de Miñon o Miquel Roca i també Eduardo Serra o el mateix Josep Borrell entre d’altres.

Tot un escàndol de grans proporcions, i que Espanya considera normal, desprès de la gran farsa de la transició on tot va quedar “atado y bien atado”, el sistema s’ha protegit i els botxin segueixen sense cap tipus de càstig, vers al contrari i les víctimes segueixen als vorals de les carreteres enterrades i sense cap tipus de reconeixement. Cal dir que Espanya es darrera Cambodja, l’Estat amb més morts enterrats i desapareguts pels feixisme, un honor que defensen tota aquesta colla de personatges sinistres, alguns més propers i altres més lluny, però amb un denominador comú en forma de defensa del règim del terror i la visualització d’una democràcia de fireta on res ha canviat, i on els mateixos segueixen als seus llocs d’una manera o altra.

Un Estat amb presos polítics, on la ciutadania no te dret a decidir, on la repressió violenta es aplaudida i on les grans fortunes segueixen dominant com fa 40 anys un entramat on la justicia, les estructures i el Govern son simples instruments de col·laboració.

Realment fa por pensar que la Unió Europea giri els ulls cap un altra costat i no defensi uns suposats valors tant allunyats dels protectors del règim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*