PRIMER EXEMPLE

El President de la Generalitat demana desobediència als Ajuntaments, des de la Institució que ha obeït i acceptat tota la repressió espanyola sense protesta. La credibilitat s’ha de guanyar.

Efectivament, proposa als Consistoris catalana no transferir els romanents al Govern espanyol com ordena la mesura aprovada per la Federació espanyola de municipis que estableix que cedeixin el superàvit al Ministeri d’Hisenda espanyol amb la promesa que entre 2020 i 2021 podran utlitzar el 35% dels fons aportats. Aquesta mesura amb el suport socialista i abstenció de Podemos es titllada d’espoli pel President amb una quantitat de 3500 a 5000 milions.

Seria lloable i encertat si no fos que qui ho demana, la Institució que presideix, va renúnciar a la República Catalana, va acceptar el cop d’Estat del 155 sense cap tipus de resistència, unes eleccions fraudulentes no convocades per qui tocava i a partir d’allà una legislatura que ha acceptat totes les decisions judicials, ha acceptat que la tria del President vingui de fora, qui pot o no pot ser diputat i totes i cadascuna de les mostres de repressió que venen de Madrid, inclosa la gestió de la pandèmia. Tot revestit de Govern efectiu i inspiració repúblicana que evidentment ha quedat en res quan comprovem l’efectivitat.

La paradoxa es que la fi de la legislatura i inhabilitació del President per part de la Justícia espanyola pot venir per haver fet el ridícul amb una pancarta al balcó que es va posar, canviar i treure, per finalment acabar obeint les consignes de la Junta Electoral. Es el resum perfecte d’una legislatura on els partits han renunciat al mandat que els pertocava i de pas han deixat les institucions catalanes en res.

Ara demanen que els Ajuntament facin el que ells no han fet mai. Exactament igual com quan han animat a la ciutadania a sortir al carrer per posteriorment enviar els Mosso a utilitzar la violència contra la mateixa societat cridada com hem vist repetidament o en plena pandèmia criticar les mesures espanyoles preses alarmant la població per acabar acceptant cadascuna d’elles. Una paròdia que ha durat massa com per ara demanar els signes de dignitat que mai han ofert.

Primer cal practicar amb l’exemple i posteriorment hi ha força moral per demanar, i en aquest cas no es així.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*