ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RIURE PER NO PLORAR

Les últimes hores em escoltat declaracions de tot tipus sobre la fugida de Juan Carlos i el cert es que totes elles demostren perfectament la vergonya democràtica d’aquest Estat anomenat Espanya.

En Pedro Sanchez ens diu que no s’han de jutjar les institucions, sinó les persones, el cínic José Zaragoza ens diu que JxCat i ERC prefereixen fer-se la traveta que dialogar amb Madrid, Albiach diu que ningú no entendria que Esquerra no negocies els Pressupostos amb l’Estat, Iceta que una victòria dels dos partits independentistes suposaria mantenir la confrontació i Calvo que el Rei emèrit no fuig de res simplement surt del país, ja que no esta imputat amb cap causa.

Son nomes uns quants exemples dels molts que podríem trobar i una cosa que tinc molt clara, o millor dit dues, si fossim un poble decidit i uns partits com cal seria una bona oportunitat per furgar dins el caos i intentar el nostre objectiu que evidentment res te a veure amb la monarquia espanyola i el segon que amb el temps i l’estratègia de tot el sistema aquesta fugida quedarà en l’oblit i la monarquia consolidada amb el seu hereu, en definitiva la punta del sistema, que inclou els alts funcionaris, tribunals, grans empresaris, partits i d’altres que son el nucli d’un sistema podrit provinent de la Dictadura i que segueix en els seus llocs com si res.

Diu en Sanchez que nomes les persones i no les institucions, suposo que alhora de donar suport entusiasta al Cop d’Estat del 155 no pensava el mateix. Zaragoza encara s’atreveix a parlar d’un dialeg que no existeix més enllà del jo ordeno i tu obeeixes, Albiach suposo que no sap que fa dos anys va haver un referèndum i una Declaració posterior avortada entre d’altres coses per la violència estatal, que ara pretén oblidar per pactar pressupostos, Iceta fa un gran descobriment amb el tema de confrontació, suposo que com Albiach la seva memòria es curta i selectiva i Calvo avala que el President Puigdemont des del moment zero era profug de la justícia, sense estar imputat i complint amb la justícia allà on ha estat quan ha estat cridat i en canvi el Rei emèrit ha marxat de vacances, cal ser miserable.

És allò que deia de riure per no plorar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.