ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MALTRACTE INVARIABLE

Desprès de la Reunió de Presidents Autonòmics amb Pedro Sanchez per rebre la informació dels fons europeus assignats a l’Estat espanyol amb l’absència del President Català, he vist moltes piulades contra el lehendakari que a darrera hora va assistir a la trobada amb adjectius com traïdor a l’ambient.

Cal dir que el lehendakari es el President Basc i no de Catalunya, això per començar, en segon lloc hi va anar amb uns acords previs signats beneficiosos pel seu territori, i que van desbloquejar la seva presència també buscada per l’Estat. Per tant res a dir. El seu partit no busca la independència, tots ho sabem, es la Convergència catalana però amb la clau de la caixa que li ha permés negociar tot una sèrie de competències que altres ni poden somiar. Aquest status Quo de la societat basca ha mantingut el seu lideratge per la seva gestió cal dir i com explicava amb tots els recursos per poder fer polítiques efectives al territori que no hi ha dubte son valorades i comporten aquests suports a Madrid de la seva formació amb molts Governs diferents que tant han criticat.

Res a veure amb Catalunya, la seva mediació durant els punts més calents del Procés no van ser per amor a la independència catalana, i si per una solució que no la fes efectiva i de retruc deixes en entredit els privilegis bascs que ells gaudeixen. No ho retrec, al contrari, un partit que amb la seva ideològia i objectius lluita pel seu territori, res a dir i si molt a retreure a la part catalana sempre pensant que de fora faran la feina que precisament no s’ha atrevit a dur a terme, i això no passarà mai.

Avui han sortit les dades del 2018 de liquidació per autonomies on es constata aquest infrafinançament català perpetu, on la tercera comunitat que més aporta, passa a ser la desena en recursos rebuts, cosa que encara empitjora si tenim en compte el diferencial de preus per territori. Res de nou, aquell “Espanya ens roba” que es deia es simplement això, i per cometre aquest robatori fa falta un actor que l’accepti, i aquest es Catalunya.

Fins que no superem aquesta mentalitat, i ens atrevim a criticar el que defensa la seva dignitat que no te perquè coincidir amb la nostra, no avançarem. Ara vindran el repartiment d’aquests fons i veurem qui en surt perjudicat i els grans discursos, articles i tuits de critica victimista que provocaran, espero que pensin amb l’1 d’octubre del 2017 i la gestió que en van fer.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.