LES BONES PERSONES

Aquest cap de setmana ha estat un cúmul d’emocions. Veure els nostres presos polítics als mitjans encara que sigui per unes hores no deixa de ser una llum dins la foscor, però l’estima, l’empatia, i el suport incondicional ha de deixar lloc a la disconformitat quan es necessària.

El hem escoltat dir la paraula responsabilitat que diuen van dur fins al final, posant l’exemple de quan responien als periodistes durant el procés sobre la possibilitat si anava malament d’acabar a la presó, no dubtaven pas la resposta. Crec que la responsabilitat i el mandat popular que els va portar a ser els nostres representants més que les conseqüències de si fracassava el projecte, era arribar fins al final, es a dir aprovar les lleis, fer el referèndum, gestionar el seu resultat amb la declaració d’independència si el resultat era positiu i donar les primeres passes del nou Estat. Aquesta era la responsabilitat i no una parodia de declaració per entregar a l’Estat les institucions.

Escoltant l’Oriol Junqueras ahir, crec que no es el mateix que anava a la candidatura de Junts Pel Sí, i es una vertadera llàstima. Proclamar-se bona persona uns quants cops es lleig, apart es com quan un representant de l’Estat espanyol surt a l’estranger i proclama sempre que Espanya es una democràcia, cosa que evidentment ho fa dubtar i molt.

En segon lloc dir que es el més independentista, cosa que també es sobrera i poc demostrable, més enllà d’un ego perillós.

Posar els gairebé 3 anys injustos de presó com un xantatge per no poder qüestionar res de les seves paraules, com si fos un aval immune davant de tot, i crec que no ho pot ser de cap manera.

Alhora, cap mena d’autocritica, la perfecció feta persona. Res a criticar sobre la no posada en marxa de la República, la defensa d’unes estructures d’Estat inexistents amb un argument que crec no esta a l’alçada del seu gran nivell intel·lectual, dient que per exemple la Hisenda funciona ara, sense comentaris.

Alhora, deixan capítols foscos com els 3 dies posteriors a la fugida quan no va assistir com a segona autoritat del Govern a la reunió d’aquest a Perpinyà, cosa que semblaria lògica.

Cap critica a la gestió del Govern actual per exemple sobre la pandèmia, i curiosament lloant i esmentant nomes departaments liderats per Esquerra, oblidant que hi ha una coalició en el Govern.

Finalment lloant la Taula de Diàleg gràcies a Esquerra, sense entrar en la seva utilitat, composició i objectius.

Son nomes uns exemples, però crec que amb aquest discurs no es fa front a un Estat autoritari com l’espanyol i molt menys es genera confiança dins la societat independentista catalana.

Segurament, més que bones persones, fan falta nous lideratges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*