INDIGNACIÓ SENSE SUBSTÀNCIA

Aquest episodi de l’espionatge de Roger Torrent i com diu en Bernat Dedéu es una oportunitat de gloria pel mateix donada la seva carrera mediocre com a segona autoritat del país que simplement ha obeit el que li han manat des de Madrid per impedir presidenciables i col·laborar a mantenir la nostra institució en poc més que una gestoria. Tota una icona del procés on ens trobem i que l’espionatge li podrà comportar uns moments heroics i de falsa dignitat.

Espiar Roger Torrent?

Bernat Dedéu

Diuen El País i The Guardian que algú ha espiat el telèfon mòbil de Roger Torrent amb una tecnologia només assequible i permesa als estats, i jo afirmo amb tota la rotunditat del món que aquesta és la millor notícia que podia haver somiat Torrent. Perquè si fos per la seva activitat política notòriament insubstancial, sense cap mena de suc ni bruc, Roger Torrent mai no hauria ocupat la primera plana d’un mitjà de comunicació internacional. Com ha quedat històricament palès, Torrent mai no investirà el parlamentari català que els seus diputats vulguin de president, si és que la fiscalia espanyola amenaça d’afaitar-li el sou. Torrent mai no declararà la independència, per molt que els sobiranistes tinguin majoria a la cambra. Torrent no farà res d’això, car el president del Parlament només acostuma a ser un cap de bidells amb l’agenda curulla de dinars i xerrades a instituts.

Si alguns espies dels nostres estimats enemics han decidit fer ús del programa Pegasus per escoltar les converses del pobre Torrent, no ho dubteu ni un minut, ha degut ser amb el noble objectiu de passar els vespres rient una estona: “Carinyet, avui no soparé a casa, que tinc un sopar amb els Castellers de Vilafranca i m’han dit que hi haurà botifarra de gratis. Fes un petó als nens, au”. Amb Aragonès fent de vicari de Junqueras en un curs accelerat d’assemblar-se i actuar com un bon convergent, cosa que a en Pere li costa ben poc, el pobre Torrent se’ns ha quedat amb menys teca per espiar que el conserge de l’Ateneu. Allò que els cursis anomenen la “segona autoritat del país”, impostant una veu de monsenyor, no és més que un jubilat en vida que fa turisme; Rigol, De Gispert, Benach… i ara Torrent. Si no és el misteri del seu tall de barba ja em diràs què coi espies, reina.

Avui mateix, Roger Torrent iniciarà el seu via crucis particular pels mitjans catalans, ingerint el primer cafè del greuge i la llàgrima amb el meu estimadíssim Jordi Basté, que de ben segur li preguntarà com es troba i si tem per la seva intimitat i per la seguretat de la seva família; ja ho sabeu, a Catalunya sempre patim molt per la quitxalla. Jo d’en Jordi aprofitaria el WaterTorrent, així com de passada, per aprofundir una mica més en el personatge i inquirir-li de coses molt més interessants: “Escolti, Molt Honorable, a excepció de presidir els escassíssims plens del Parlament que es convoquen en aquest nostre magnífic país… vostè, exactament, què coi fot durant el dia?”. Això sí que seria una pregunta escaient, i seria una cosa encara més fantàstica admirar com en Roger improvisa un horari ple d’actes d’importància papal mentre fa allò tan sexy d’acaronar-se la barbeta!

Els propers dies assistirem a tot un exercici de musculatura indignada d’Esquerra contra el PSOE i veurem, no en tingueu cap dubte, l’estimable Gabriel 18-meses-y-ni-un-día-más Rufián recuperant la seva estimada impressora per impostar que fa oposició al govern de Pedro Sánchez investit caritativament pels republicans. Una de les millors coses que té la política catalana actual és que no cal viure gaire informat per saber fil per randa tot allò que diran els nostres representants. Si abans acusava de “carceleros” als amics de Rajoy, ara en Gabriel emprarà tota la seva mestria en l’art de les piulades per blasmar Grande-Marlaska d’espia. Te’n passo una per si te’n falten, Rufi: “Ministro, este PSOE tiene muy poco de socialista y de obrero… y mucho de comisario Villarejo”. I com acabarà la cosa? També ho sabem. Esquerra mantindrà Sánchez perquè Junqueras vol sortir aviat de la trena.

Avui és un gran dia per a Roger Torrent. Espanya, o qui dimonis sigui que s’ha molestat a espiar-li les fotografies que guarda de Port Aventura a l’Instagram, li ha fet el favor de la seva vida. Aprofita-ho, Roger, que demà passat, a tot estirar, tornaràs a la vida monacal i al silenci de la irrellevància. I estigues tranquil, que si mai maneu a la Generalitat i a Madrit, podreu jugar a fer d’espies dels vostres enemics convergents, que és allò pel que sempre us heu fet palles mentre somiàveu en tocar poder. Són vint-i-quatre hores de glòria, Roger. Aprofita-les!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*