PARTITS AUTONOMISTES

El judici a Laura Borràs es un magnific exemple de com miserables poden ser els nostres partits, independentistes de butxaca que alhora de la veritat son part i legitimen el règim del 78 en benefici propi.

La Comissió de l’Estatut dels diputats del Congreso ha aprovat un dictamen favorable al suplicatori per aixecar la immunitat a la diputada catalana i això passarà definitivament al plenari. En el cas Esquerra ha optat per no votar però ja hem escoltat que malgrat no creguin amb els judicis de la justicia espanyol no poden fer els ulls grossos a la corrupció, el mateix escoltem dels cupaires que demanen que deixi l’escó amb un gest exemplar i que el sentit de vot conjunt es inutil ja que la votació es perduda i nomes Junts per Cat ha votat contrariament.

Aquest cas deixa clar una cosa que segurament ja sabiem. Els nostres partits diuen clarament i tampoc cal ser molt llest per avisar que els judicis espanyols son poc menys que una farsa com hem vist els últims 2 anys amb el Procés, però alhora envien a l’escorxador la diputada catalana. De fet el seus càlculs tant sols son electorals, autonomicament parlant esclar i eliminar una forta rival com podria ser Borràs es una oportunitat. De fet per exemple els cupaire demanen deixi l’escó per generositat, caldria preguntar generositat per qui, per acceptar la culpabilitat i participar d’aquesta nova cacera de bruixes contra l’independentisme i la segona es de traca, diuen que tant fa el seu vot conjunt ja que ho tenen perdut, caldria recordar que com el 100% de les votacions a Madrid, cosa que ens torna a la pregunta de que coi i fan amb aquesta cambra inutil pels nostres interessos i sense possibilitat d’incidir en la mateixa.

El fet de Borràs, sense proves concluents dels seus contractes quan presidia la Institució de les lletres catalanes es una mostra més del que son els nostres partits i les seves prioritats. Una estratègia conjunta i clara cap a la independència hauria de ser la defensa de la diputada i un vot negatiu conjunt molt clar, però la realitat es que la col·laboració amb el règim del 78 i el joc de poder autonòmic ha passat a ser la seva prioritat, si es que mai ho havia deixat de ser.

Partits autonomistes que de ben segur no ens portaran a la culminació de l’Estat propi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*