EL CARTEL DE LA MONCLOA

Durant el confinament segurament tots vam fer coses que per manca de temps o motivació no feiem habitualment, en el meu cas vaig veure una serie que ja feia temps m’havien recomanat, es tracta de Narcos, la vida del narcotraficant Pablo Escobar i on es presentava com el cap del Cartel de Medellin i una gran dosi de morts i violència al darrere.

Ara i segons els informes que la CIA ha desclassificat, el President espanyol en aquella epoca Felipe Gonzalez era perfectament conscient de la contractació d’una banda de mercenaris a sou, a sou de tots nosaltres concretament ensinistrat com a sicaris de la droga per torturar i assassinar objectius de la banda terrorista ETA. Es a dir terrorisme d’Estat pagat amb els diners de tots els espanyols. Una sang que no hi ha dubte va tacar la persona de Gonzalez per sempre.

Segurament, en qualsevol Estat normal, ja no hauria estat possible aquestes operacions macabres amb l’objectiu que sigui, per tarannà i per control del mateix sistema democràtic, però estem parlant de l’Estat espanyol on tot s’hi val i on el control es inexistent i l’ombra del feixisme de 40 anys de dictadura es la llavor dels dos principals partits del règim com son els Populars i el PSOE.

Aquests crims organitzats van portar la seva total immunitat del cas, validant la versió oficial que no en sabia res, cosa que donada la gravetat del tema el portaria a ser un perfecte incompetent. De totes maneres la seva vida fora de la presidència va seguir per nomenaments com el d’ambaixador o al Consell de Gas Fenosa amb el que coneixem com portes giratòries i una vida com veiem totalment allunyada del que coneixem com esquerra, de fet nomes cal veure que una de les seves mans dretes van ser gent com Alfonso Guerra un altre perfect enemic de la democràcia tal com es coneix a l’Europa Occidental.

Ara veiem com el seu partit germà els Populars no obren boca sobre el tema i veiem com per exemple el PSC es permet dir que no donen cap credibilitat a l’informe prenen un cop més per imbecils a la societat que diuen representar.

Aquest Cartel en definitiva canvia de cares però segueix ben viu i amb un context favorable per fer i desfer sense problemes i que els ha fet dignes successors des del 78 fins avui d’un règim corrupte i sense comparació a la Unió Europea.