CRIATS SERVILS

Un espectacle lamentable el que hem vist avui al Congreso de Madrid entre les forces independentistes i un Rufian desbocat amb un discurs totalment en direcció contraria al que una revolució democràtica voldria escoltar.

Treu pit de ser la primera força independentista a Madrid, i en referència a Junts per Cat, diu que no son esclaus de ningú,nomes serveixen al poble treballador de Catalunya. Han posta la seva força negociadora al servei de la gent aconseguint el retorn de competències a la fase 3 i la cogestió de fons europeus per la Conca d’Odena. Ha tret al President Pujol que diu no li consta que fos independentista, ni d’esquerres. Finalment diu que no son socis de PSOE ni de Podemos sinó del diàleg i la política per la gent, parlant de la Taula de diàleg i de la democràcia que esta en joc.

Francament, desprès del punt on vam arribar el 27 d’octubre del 2017 i els més de 2 anys de violència, 155, presó i persecució, ser a Madrid ja es una vergonya, i això va pels 3 grups, però treure pit de ser el primer ja es absurd. Potser no son esclaus del partit del President Puigdemont, però ho son de l’autonomisme, del sistema espanyol i de la validació d’un Estat autoritari i uns partits hereus del règim anterior i amb arrels democràtiques tant curtes que no es veuen.

Barrejar la gent amb els simples interessos de partit i la bona vida d’uns quants es insultar la societat catalana que evidentment no pot representar. Parla de guanys aconseguits quan en Fase 3 totes les comunitat gestionaran la desescalada per cert sense negociar es un altre manera de riure de la bona gent d’aquest país, així com parlar de fons que per experiència tots sabem com acaben aquestes promeses.

El recurs del President Pujol denota la falta d’argument i l’odi a una part de l’independentisme que segons ell nomes pot ser d’esquerres, com si la dreta o el centre no tinguessin dret a voler la llibertat del seu país, de fet sense aquesta unió de totes les peces es impossible un projecte com aquest, que des del sectarisme de Rufian no va enlloc o segurament on vol que vagi ell, a un cul de sac sense sortida.

Parla de la defensa de la democràcia de bracet dels botxins del procés democràtic de Catalunya i a canvi de res, ja ratlla la perversió i un cop de peu al procés d’alliberament de Catalunya.

Criats servils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*