ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EXEMPLE NISSAN

Ara tot son lamentacions, falsos esforços i promeses que no es poden complir, la veritat es que la planta de Nissan a Catalunya tanca i de moment no tornarà.

Nomes cal veure les reaccions des del Ministerio a Madrid, passant per la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona, uns per instigadors i altres per col·laboradors del sistema en son culpables i un cop més la classe treballadora acaba pagant les conseqüències del sistema on per desgracia viu Catalunya.

De fet i com ens recorda avui Joan Canadell, el 2006 quan la marca volia obrir planta a Igualada, el que era aleshores president espanyol, el socialista Zapatero va donar ajuts públics a l’empresa però per obrir la planta a Valladolid, aquestes son les decisions dels Estats i Catalunya com sabem no ho es, i no te les eines que evidentment tenen els Estats per protegir els seus territoris. Tanmateix la majoria ho fan, però com també sabem Espanya ha fet, fa i farà el possible per perjudicar Catalunya al a la que tracta com una colonia des de fa més de 300 anys i decisions com les que he dit simplement ho justifiquen.

El resultat son prop de 20 mil treballadors a l’atur. El Govern ens diu que crearà un organ de control conjuntament amb el Ministerio per seguir la situació i intentar revertir la situació. Això es el mateix que quan es crea una comissió d’investigació per un tema concret, la millor manera de marejar la perdiu per no arribar enlloc.

Les exclamacions de Colau vertaderament fan llàstima, ja que tots saben que si es vol en aquest cas evitar que una empresa important no tanqui les portes en el territori cal tenir el suficient poder i eines per persuadir la mateixa que no ho faci. Ni una cosa ni un altra te Catalunya, afegint que qui te aquestes eines les utilitza però normalment en contra dels nostres interessos.

Per tant, una prova més de la necessitat d’un Estat propi amb aquest món que vivim i una prova més del virus de l’autonomisme que els nostres partits han assumit sense oposar resistència i sent part del joc que com sempre te una gran víctima, la propia societat catalana atrapada dins un sistema pervers sense possibilitats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.