ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS CÀRRECS PER ALGUNS

El President Montilla, evidentment sempre tindrà en el seu currículum haver estat President de Catalunya, i això com veiem dins la insignificància autonòmica no significa massa cosa, de fet en molts casos no li falta raó.

Aquest President socialista de Catalunya durant 4 anys, aquells del tripartit amb Esquerra Repúblicana i Iniciativa per Catalunya van ser més aviat grisos i que lligaven molt bé amb un personatge també gris i amb aspecte de funcionari responsable.

Més enllà de la seva obra de Govern, i de la podriem dir disbauxa d’aquell periode, la seva manera de ser no la va amagar i la seva obediència al partit i als interessos de l’Estat per damunt de la societat que representava, de fet això no seria un cas únic, el va fer fugir per cames de la manifestació del 2010 “Som una nació, nosaltres decidim” en principi per protestar per la decisió del TC contra l’Estatut i finalment convertida en el primer clam per la independència.

Un final trist, que encara ho seria més quan el seu partit el va presentar com Senador a Madrid i naturalment la falta de dignitat del nostre Parlament va votar per exercir aquest càrrec i deixar tot un President de la Generalitat en el cementiri d’elefants espanyol anomenat Senado, en una clara ofensa i menyspreu al càrrec que havia ostentat.

La seva seriositat el va portar a no votar el cop d’Estat contra Catalunya, anomenat 155, cosa que segurament no va resistir ni un personatge com ell, i ara finalment en el meravellós sistema espanyol creua les portes giratòries i va a parar com a conseller al Conseller d’Administració d’ENAGAS culminant la cursa espanyola de la vergonya on tants vividors de la política que evidentment no consideren la representació de la gent com un fet puntual i des servei, sinó com una forma de vida que normalment acaba a les empreses de l’IBEX 35, de fet les mateixes que han ordenat a l’ombra les polítiques a realitzar per l’executiu.

Èticament es reprovable, però per aquells sense cap menyspreu que considerem que ser President de Catalunya es el màxim i per tant no es pot millorar, es ofensiu veure com hi ha persones que no ho veuen com res més que un pas més en la seva carrera política i diu molt poc d’unes institucions cada cop més desprestigiades i sense cap brillantor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.