LA COGOVERNANÇA

Aquesta paraula la podem afegir al llistat llarg de paraules que per si soles no volen dir res però que son la punta de llança de l’engany infinit.

Efectivament, com ha reiterat el Ministre Illa desprès de saber-se que el Govern espanyol ha pactat amb Ciudadanos la prorroga de l’Estat d’Alarma per 15 dies més, torna a repetir aquest mot per fer veure que les decisions son entre el Govern Central i els autonòmics, quan tots sabem que el nom no fa la cosa i que en realitat el comandament únic en aquesta desescalada nomes es a Madrid i sense possibilitat de canvi.

De fet, no es res nou. Allò de l’Estat plurinacional com suposo ja ningú dubta mai ha existit i la realitat es que 40 anys de dictadura i una falsa transició ens porta on som ara, i ens porta a com es gestiona la crisi amb el Govern que deien més d’esquerres de la història, un altra mentida ja que l’esquerra espanyola senzillament no existeix, tot son forces per mantenir el regim establert i les proves han estat enormes, primer amb el procés català on hem vist com un Estat utilitzava la violència contra la societat indefensa i posteriorment amb tots els seus estaments polítics, judicials i socials deixava i deixa la democràcia en res i Catalunya a la pràctica sense autogovern aparent. Posteriorment la crisi sanitària ja hem vist com els militars han estat protagonistes i la unilateralitat la base sobre la que s’ha gestionat per damunt de qualsevol vida humana.

Veritablement l’atac ha estat ferotge i les conseqüències molt clares, amb un Govern català sense cap tipus de poder i uns partits independentistes atemorits i amb fam de poder autonòmic que simplement han deixat de banda els seus objectius i han tornat justament allò on els volien a Madrid, dividits i disposats a col·labora amb aquesta gran farsa anomenada Espanya. Fa llàstima llegir com Esquerra encara es reuneix amb el socialisme retrograd espanyol per votar favorablement a l’Estat d’Alarma reclamant competències que no tornaran o Taules de diàleg que son un insult a la intel·ligència, tot amb la col·laboració interessada d’aquest debat ideològic d’esquerra a dreta tant passat de moda i amb una societat atordida per la perdua dels seus representants.

La cogovernança, tota una paraula buida per seguir aquest engany fins a l’infinit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*