LES REFLEXIONS JUNQUERAS
El President d’Esquerra Oriol Junqueras descarta eleccions de manera immediata, però demana pactar escenaris i calendari, ja que segons ell deixar-ho en mans del Tribunal Suprem es una irresponsabilitat.
Ens diu que desprès tot seran presses, improvisacions i xantatges. Assegura que l’Estat ja ens va imposar unes eleccions i no creu que els ciutadans es mereixin això. Parla de que en Governs de Coalició això s’ha de parlar i entre d’altres coses torna a reclamar quan sigui possible reestablir la Taula de Diàleg.
No hi ha dubte que la deriva dels nostres partits es el pitjor mal que vivim per culminar allò que va a quedar a mitges fa més de 2 anys. Diu que deixan en mans del Tribunal Suprem la data electoral es irresponsable, en referència a la propera inhabilitació del President Torra i que el deixaria sense comandament per convocar-les. Crec que amb una mica de memòria aquesta irresponsabilitat es la que ha practicat l’anomenat Govern efectiu tot el seu mandat i així els Tribunals han decidit qui podia i qui no podia ser President, qui podia i qui no podia ser Diputat o quan el President perdia el seu escó a la cambra per posar uns exemples. Tot això amb l’acceptació del seu partit i una obediència totalment cega, per tant ara simplement seria una més en la línia de tota la legislatura i de pas de la gestió de la crisi sanitària proposant i acceptant totes les decisions de Madrid sense excepcions per molt critics que fossin i amb aquest cas amb vides humanes pel mig.
Coincideixo que els ciutadans no es mereixen això, segur que no. No es mereixen apel·lar a la falsa Taula de diàleg amb els nostres botxins, ni es mereixen un Govern que ha convertit la Generalitat en una simple Gestoria a mans de Tribunals o Juntes electorals espanyoles obeint totes les decisions per damunt de la voluntat popular que en aquests casos es veu que ha quedat en un calaix.
La societat catalana ha vist el viratge dels nostres partits i la traició als seus votants davant el que era la seva obligació, representar-los i complir la seva part del contracte, enlloc de deixar Catalunya abandonada amb el seus objectius, i el que es més trist amb les mentides de sempre per no voler ni ser capaços de rendir comptes davant els ciutadans i posant la cadira i el partidet autonòmic sempre per davant de tot.
Aquesta també es una reflexió.