ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL POST VIRUS

Crec que ningú dubta hores d’ara que aquesta pandèmia serà vençuda tard o d’hora, amb més o menys encert per part dels dirigents responsables, però que culminarà amb una vacuna que els cientifics a nivell global aconseguiran.

No hi ha dubte que les conseqüències a nivell de vides humanes perdudes serà catastròfica, però les conseqüències socials i econòmiques estructurals marcaran un abans i un després.

Aquest dependrà en bona part de la resposta de la societat i que sigui capaç d’alliberar-se en bona mesura dels items imposats del sistema que fins ara coneixiem. No hi ha dubte com ja veiem que davant la ineptitud dels nostres representants desbordats per un problema de primera divisió, i que mostren com son simples titelles dels vertaders amos del sistema que han vist com els últims anys un cert tuf a revolució i despertar podia amenaçar la seva vida placida amb un poble totalment controlat. Ara es la seva oportunitat i sota la capa de lluita contra el virus el control de les persones creuant totes les linies serà constant, la precarietat laboral i la perdua de llocs de treball donaran ales als empresaris per posar al calaix qualsevol reivindicació o dret del treballador i el sistema es reorganitzarà per endurir les formes i el control de la societat sota uns nous paràmetres que puguin durar molts anys.

Davant això, si hem aprés alguna cosa caldrà no deixar-nos entabanar un cop més sota el sistema, ja hem comprovat que les nostres vides son simples instruments o danys col·laterals, es a dir no son res. A Catalunya ho hem comprovat amb el procés i amb la gestió sanitària embolcallada amb la bandera com eix principal.

A Catalunya, deixant de banda el Regim del 78 que inclou tots els partits, i on ara veiem com Podemos també s’ha incorporat en el mateix sense manies, tenim els nostres partits que en bona part segueixen fent negoci amb un sistema del qual la majoria mai han volgut sortir i que nomes han tingut que canviar quan la societat ho ha demanat majoritàriament, un cop controlada ara veim un i altre cop el mateix engany de la mediocritat dels mateixos amb falses promeses o paraules buides de contingut, adreçades a un poble que per si sol tindria la clau de la societat futura, però que no tinc clar tingui la consciència per poder exercir els mateixos.

La societat no tornarà a ser com era, però això no vol dir que sigui millor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.