1714: LA XIFRA DE LA DISCORDIA

Polèmica per l’enviament per part de l’Estat de 1714000 mascaretes per repartir avui amb els que s’ha enviat a treballar amb tota la inseguretat al damunt.

La reacció del Conseller Buch indignat i recordant que si la propera son 1939000 no ho podrà acceptar, han fet que des de diversos partits es desvincules la xifra de qualsevol data que tots recordem a Catalunya en forma de derrota a mans de les tropes borbòniques i la conseqüent perdua de llibertats com a poble que encara duren a dia d’avui. Els han titllat de fanàtics obsessionats i pèssims dirigents entre moltes coses, fins hi tot no podia falta en Rufian i el seu tuit en forma de gracieta exclamant “no,no es el Polonia”, de fet d’aquest últim personatge no esperava altra cosa.

Diria per endavant que no crec amb les causalitats, i que qui ha fet l’enviament no ha escollit aquesta xifra a l’altzar i si des d’una mentalitat colonialista com no pot ser d’altra manera. De fet qui encara negui que per ells som una conquesta segurament te un problema, però aquests 300 anys darrers podriem veure centenars d’exemples d’aquest fet i com a tals som tractats, no ens hauria d’estranyar ni provocar escarafalls.

Tanmateix, hauriem de veure que nosaltres som els derrotats, i que a dia d’avui no hem estat capaços de revertir aquesta situació, en bona part per la nostra responsabilitat, per no haver-ho intentat amb prou intel·ligència i determinació com calia.

Per tant aquest teatre d’en Buch, el Conseller que va reprimir amb duresa les reaccions contra la sentència amb els Mossos repartint amb virulència a la nostra propia població, francament no em cola, tot hi compartir l’indignació, una més en aquesta llarga travessia.

Segurament em provoca encara més indignació veure cada dia aquestes rodes de premsa del Govern català proclamant l’apocalipsi i mil i una desgràcies si se segueixen les directrius del desconfinament total ordenades des de Madrid i tot seguit obeir submisament com en cadascuna de les mesures amb el victimisme habitual. Segurament aquest Govern efectiu com s’anomenaven, jo li diria Gestoria obedient, ens van vendre que van aturar la Declaració d’Independència per evitar morts al carrer, ara ens diuen que hi haurà més víctimes per un costat i per l’altra obeeixen cegament deixant a la seva sort part de la població catalana. Una contradicció més amb un Govern a la deriva que ha renunciat a tot allò que tant va costar assolir amb una societat mobilitzada i decidida.

Uns partits catalans que tenen personatges com en Rufian com exemples del que erem i el que ens hem convertit.

El 1714 es un miserable anècdota ara, el nostre Govern i partits malauradament no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*